Resultats per: Vestíbul de la Biblioteca

La porta dels lectors

La porta dels lectors de Frederic Amat

La porta dels lectors de Frederic Amat.

Frederic Amat i Noguera (Barcelona, 1952), després d’unes pràctiques inicials de joc formal en la seva tasca plàstica, aviat entengué, sobretot a partir del periple indigenista americà, que l’art era la manifestació d’uns ídols de l’esperit. Per fer-los aflorar, l’artista havia d’aportar el suport de les matèries i dels colors i, com en les velles concepcions animistes, l’espiritualitat els impregnava, assumint aquells elements matèrics, que esdevenien així, ells mateixos, ídols que acompanyen els éssers humans en les seves tasques i en els seus desplaçaments.

Tots els colors i suports eren aptes per dur a terme aquesta funció psíquica i estètica. Així doncs, ha treballat amb la pintura i amb la ceràmica en totes les seves formes i presències possibles, s’ha servit de la fotografia, del vídeo i del cinema, i n’ha obtingut una resposta plàstica que moltes vegades revesteix la forma de collages monumentals, sovint transitables.

Sempre, en totes les seves obres estrictament plàstiques, els elements dinàmics es desenvolupen sobre un fons, que tan aviat pot ser el blanc com el negre o d’una altra gamma –com els terrosos o els groguencs de les ceràmiques, quan escau–, color que l’artista converteix en dominant i subjugador de l’espai.

En aquesta ocasió es pot dir que en aquest mural sobre tela per a l’entrada de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha sintetitzat –utilitzant alguns dels seus colors bàsics en les seves obres sobre suport de tela o de paper: el color blau i el color blanc– la pràctica totalitat de les intencionalitats i inquietuds plàstiques que ocupen i preocupen els seus diferents tipus d’obres. Un títol, que en el fons és intencional i descriptiu, podria ser el d’Esperits de la biblioteca, títol al qual dóna peu la placa “Biblioteca”, recuperada de l’entrada anterior, però invertint-ne la dimensió en funció de les icones esbossades en blanc sobre el fons blau d’un cel de capvespre i de matinada amb l’estel que ens fa patent la meravella de l’espai infinit, amb icones totes diferents, indicatives de les sensibilitats i mentalitats singulars dels que hi entren.

Puig, Arnau, 1926-