Resultats per: Vestíbul de la 4a planta

Bust de Bartomeu Robert

Bust de Bartomeu Robert de Joan Piqué.

Bust de Bartomeu Robert de Joan Piqué.

El 10 d’abril de l’any 1902 moria a Barcelona Bartomeu Robert i Yarzábal, metge i polític, que fou alcalde de Barcelona, president de la Lliga Regionalista i diputat a les Corts. Poc temps després del traspàs, l’escultor Joan Piqué i Carbó (Barcelona, 1880 – Santa Coloma de Farners, 1929) va proposar que l’Ateneu Barcelonès li comprés un bust del Doctor Robert, que havia estat president de l’entitat del 1881 al 1882 i del 1900 al 1901. Atès que l’11 d’abril del mateix any la Junta de l’Ateneu ja havia acordat col·locar el retrat del difunt a la galeria d’expresidents i l’havia encarregat al pintor Arcadi Mas i Fontdevila, s’acordà no accedir a la petició de l’escultor i aquest, dos mesos més tard, va decidir fer-ne la donació.

Joan Piqué, escultor format a l’Escola de la Llotja de Barcelona i deixeble de Venanci Vallmitjana, s’especialitzà en retrats i fou l’autor del monument al filantrop Pedro Viteri (Mondragón). També esculpí diversos capitells i relleus per a la catedral de Vitòria i per al Palau Episcopal de Burgos.

El bust de Bartomeu Robert, fet en guix i patinat simulant bronze, és el resultat d’un estudi de les faccions molt realista, lluny de qualsevol tipus d’idealització. El rostre aconsegueix, amb el domini del modelatge, la força de l’expressió del retratat, que porta bigoti i barba i llueix corbata de llaç sota el coll de la camisa. Complementa la indumentària una jaqueta o abric d’amples solapes creuades.

El material amb què està feta l’obra planteja una qüestió que cal apuntar: la possibilitat que hi hagi una altra versió del mateix bust feta amb material definitiu, ja que el guix és un material tou i d’una gran fragilitat que s’acostuma a utilitzar per crear models o buidatges d’obres modelades amb fang i que, posteriorment, són plasmades amb materials més nobles i, sobretot, més resistents, com el marbre o el bronze.

Subirachs, Judit, 1959-

Bust de Narcís Oller

Retrat de Narcís Oller d'Eusebi Arnau.

Retrat de Narcís Oller d'Eusebi Arnau.

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 1864-1934) havia fet en fang el retrat del novel·lista Narcís Oller i Moragas (Valls, 1846 – Barcelona, 1930), que va ser exposat a la Sala Parés el novembre del 1898. La premsa del moment en comentava la gran semblança, i concretament Raimon Casellas en va fer un comentari molt afalagador.

L’any 1931 Arnau va modelar de nou el bust de l’escriptor, poc després de la seva mort. El treball, que tenia un pressupost de dues mil pessetes, va quedar anotat a la seva llibreta, on consta que va cobrar mil pessetes a compte i que les va rebre de Joaquim Cabot.

El retrat que es troba a l’Ateneu és buidat en guix i va ser ofert per la vídua i el fill de l’escultor a l’entitat. La iniciativa queda reflectida en una carta del 9 d’agost de 1933, dirigida a Joan Oller –fill de l’escriptor–, en la qual la institució accepta de grat la donació i explica com el president ha donat resposta a la família, comentant que, tots dos noms –Arnau i Oller– són prou representatius del renaixement artístic i literari de Catalunya perquè l’Ateneu tingui l’honor de rebre el present. L’escultor Josep Dunyach es va oferir per retocar els petits desperfectes que el bust havia sofert i també es va ocupar de la seva col·locació en un dels angles del Saló de Sessions.

L’acte va tenir lloc el 28 de març de 1935 a les deu del vespre i hi van assistir els fills del gran novel·lista, el fill de l’escultor Arnau i un públic nombrosíssim, entre el qual abundaven els literats i els artistes. Joan Santamaria va contribuir a l’organització i es va llegir un estudi de Manuel de Montoliu sobre la personalitat literària de Narcís Oller, i de Caterina Albert, Alfons Maseras i Ernest Moliné sobre diversos aspectes de la seva obra. Joan Alavedra i Carles Capdevila van llegir els treballs de Moliné i d’Albert.

Posteriorment el bust es va reproduir en bronze. Francesc Matheu, impulsor dels bustos patrocinats pels Jocs Florals de Barcelona, tancava amb aquest la seva sèrie, el 6 de maig de 1934. En aquesta ocasió, ja no es va pensar en el Parc de la Ciutadella i es van plantejar diverses possibilitats, com el passeig de Sant Joan o el passatge Madoz (al costat de la plaça Reial), però finalment s’optà per la cruïlla de Via Augusta amb Diagonal. Posteriorment, després de la guerra, fou traslladat a la plaça de Narcís Oller, on es troba en l’actualitat.

Marín Silvestre, Maria Isabel, 1955-