Resultats per: Marbre

Bust de Jacint Verdaguer

Bust de Jacint Verdaguer de Manuel Fuxà.

Bust de Jacint Verdaguer de Manuel Fuxà.

L’11 de juny de l’any 1902, l’endemà del traspàs de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902), la Junta de l’Ateneu Barcelonès, presidida per l’escriptor Ramón Picó i Campamar, dugué a terme una reunió extraordinària i acordà encarregar un bust de l’autor de L’Atlàntida a l’escultor Josep Llimona. Cinc mesos després, atenent l’elevat cost que havia pressupostat Llimona, la mateixa Junta decidí encarregar l’obra a l’escultor Fuxà.

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 1850-1927) fou un dels escultors més prolífics de l’època de la Restauració borbònica. Autor de nombrosos mausoleus, monuments commemoratius i retrats, i d’escultura aplicada a l’arquitectura, inicià la seva formació a l’Escola de la Llotja de Barcelona i als tallers de Joan Roig i Solé i de Rossend Nobas, i la va completar a París. Va ser professor de la Llotja, escola que també dirigí del 1911 al 1920, i president de la Junta de Museus i Exposicions de Barcelona.

El retrat pòstum de mossèn Cinto que es conserva a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès és un sobri bust de factura realista que testimonia un nivell tècnic destacadíssim del seu autor. Esculpit en marbre blanc de textura homogènia i datat el 1903, el model en guix del mateix bust s’exhibeix a la Casa Museu Verdaguer de la Vil·la Joana, a Vallvidrera (Barcelona). El poeta sacerdot és representat amb el cap cofat per un birret, vestit amb capa i sotana cordada amb botons i tancada al voltant de l’alçacoll per un cordó acabat amb dues borles.

L’aparença de mossèn Cinto Verdaguer ens és coneguda gràcies a diverses fotografies, gravats, dibuixos, pintures, escultures i medalles, ja que des de la seva joventut va ser retratat per artistes plàstics coetanis i posteriors. En el terreny escultòric, a més del bust que hem comentat, sobresurten l’estàtua de bronze de cos sencer i dempeus, esculpida per Joan Borrell Nicolau –que corona el monument commemoratiu inaugurat a Barcelona l’any 1924– i la figura realitzada per Josep Llimona –que forma part del conjunt monumental que la mateixa ciutat va dedicar al doctor Bartomeu Robert.

Subirachs, Judit, 1959-

Bust de Marià Aguiló

Retrat de Marià Aguiló d'Eusebi Arnau.

Retrat de Marià Aguiló d'Eusebi Arnau.

El retrat de l’escriptor Marià Aguiló i Fuster (1825-1897) va ser encarregat per l’Ateneu a l’escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 1864-1934), per ser col·locat a la Biblioteca. Concretament, a proposta d’un membre de la Junta Directiva, Roca, s’havia pres l’acord, en la sessió del 4 d’octubre de 1897, d’honorar la memòria del literat dedicant-li una vetllada necrològica.

El bust de marbre es va mostrar al Saló Central de la IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques, que va tenir lloc a Barcelona l’any 1898. Tenia el número 929 del catàleg, en el qual s’especificava que havia estat encarregat per l’Ateneu. Eusebi Arnau el va presentar juntament amb Bes de mare, obra molt emblemàtica. Bonaventura Bassegoda va comentar a La Renaixença del 26 de maig: “Tampoch se necessita ésser molt entés pera deduhir del exámen de las obras, que las del Eussebi Arnau son las que s`aguantan més de totes. Duas n`hi té, un grupo «Bes de Mare» y`l retrato del malaguanyat patriarca de nostra literatura en Marian Aguiló, busto en marbre destinat á la Biblioteca del Ateneu Barcelonés. Aquest es d`una semblansa exactíssima, es una verdadera evocació del difunt, ahont á traves del marbre hi batega la vida. Es un enmotllat de l`ánima de don Marian, si aixís podem dirho. En quant á factura prou y massa coneguda és la trassa de l`Arnau pera que`ns sorprenga...”

El bust va ser posat sobre una columna adornada amb fistons de llorer i col·locat a la biblioteca de l’Ateneu el dia 6 de juny de 1898, en un acte de gran solemnitat en el qual es va fer la lectura d’un estudi biogràfic a càrrec de mossèn Jaume Collell –mestre en Gai Saber– i de poesies de mossèn Costa i Llobera i del consoci Riera i Bertran.

Seguint la pauta d’inaugurar petits monuments de personatges literaris al Parc de la Ciutadella, iniciada el 1908, el 9 de maig de 1909 es va retre homenatge a Marià Aguiló. Prèviament es va obrir una llista de subscripció, encapçalada pels mestres en Gai Saber i continuada per altres personalitats de les lletres catalanes. En la llista inicial figuraven Jaume Collell, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Narcís Oller, Teodor Llorente, Torras i Bages... Així doncs, i per iniciativa del Consistori dels Jocs Florals, s’hi va col·locar el bust retrat de Marià Aguiló, segons el model –lleugerament modificat a la base– que Arnau havia fet el 1897 per encàrrec de l'Ateneu.

Marín Silvestre, Maria Isabel, 1955-