Resultats per: Gravat

Roig i negre 2

Roig i negre 2 d'Antoni Tàpies

Roig i negre 2 d'Antoni Tàpies.

Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 1923) ha creat una obra matèrica, amb gruixos terrosos, de marbre, d’objectes, de tèxtils, que l’han dimensionada amb una càrrega de sorpresa inicial i una invitació a l’especulació sobre el seu significat.

Emplaçat dins d’un concepte de l’acció plàstica creativa que demana l’actitud interrogadora i inquisitiva de l’observador, les seves obres exigeixen que siguin qüestionades perquè el que les ha motivat pot ser molt sovint una simple vivència. Tanmateix, aquest punt de relació entre home i naturalesa o societat no pot ser viscut com un no ser, un imponderable i intangible valor temporal, sinó que s’ha de relacionar amb una dimensió profunda i desconeguda de la vida.

Per a l’artista l’art és l’expressió i la manifestació d’una transcendència. Expressió i transcendència queden plasmades en les matèries sorgides de la realitat mateixa i de l’esperit que viu aquesta realitat. En aquest sentit, l’art és quelcom de viu i actuant, semblantment a com s’haurien d’entendre, si hom s’hi apropés degudament, els fetitxes dels pobles primaris i animistes.

Davant les obres de l’artista, el discurs literari sempre serà conceptuós i imprecís, perquè cap mot pot atrapar el que en una matèria ella mateixa, per la seva pròpia presència, n’és la realització i ensems el seu signe d’identificació.

L’obra que ens ocupa, titulada Roig i negre 2 (1985), és un gravat que ofereix una presència visual texturada. Tot hi és present, perquè cada element crida l’atenció per ell mateix, ja sigui per una cal·ligrafia maldestra, per un gruix de línies que en primer terme mostren la seva gestualitat executiva o per alguna possible al·lusió simbòlica que cada observador ha de percebre molt personalment, fet que l’artista sempre té en compte en l’execució de les seves obres, perquè, per a ell, aquestes construccions plàstiques tenen el sentit, indicat, de referent, de fetitxe, d’alguna cosa. L’obra, que té una percepció tan aparentment closa i oculta, tanmateix vol ser expressiva i representativa d’un món real, concret i simple.

Puig, Arnau, 1926-