Resultats per: Fresc

Sostres de la planta noble

Sostres de la planta noble de Francesc Pla, el Vigatà

Sostres de la planta noble de Francesc Pla, el Vigatà.

Els sostres de la planta noble que Francesc Pla i Duran, El Vigatà (Vic, 1743 – Barcelona, 1805), va pintar al Palau Savassona cap al 1796 s’han conservat parcialment, malgrat les diverses transformacions volumètriques i d’organització que ha sofert l’edifici en el transcurs dels segles. Seu de l’Ateneu Barcelonès des del 1906, avui aixopluga les estances de la seva biblioteca. Les corresponents a l’antic menjador han estat recentment restaurades, mentre que les de les dependències que havien estat habilitades en un determinat període com a saló d’actes encara estan en ple procés de restauració.

El conjunt d’aquestes pintures murals ha patit al llarg del temps diverses intervencions i restauracions, la qual cosa complica la programació de la seva actual neteja i l’estudi de les diferents actuacions. Hi ha pintures sobreposades a altres i fins que no se n’acabin les anàlisis prèvies i es prenguin les decisions oportunes, no se’n podrà fer una valoració definitiva.

Francesc Pla, El Vigatà, és, sens dubte, el darrer gran pintor barroc de l’escena catalana. Tal com indica el seu sobrenom, nasqué a Vic, on fou batejat el 25 de juny de 1743. Inicià la seva formació al taller de Manuel Tramulles, el qual, juntament amb el seu germà Francesc, encapçalava la llista dels pintors més reconeguts de l’època. Assolí el mestratge i ingressà com a membre de ple dret del Col·legi de Pintors de Barcelona l’any 1771. La seva peculiar personalitat li comportà problemes i, fins i tot, plets amb la clientela a causa de l’incompliment de terminis contractuals.

Desvinculat del sector acadèmic, amb la força del seu traç pictòric decorà al tremp nombrosos programes iconogràfics als salons de palaus i cases catalans, dels quals tenim excel·lents testimonis a Barcelona. Proper a la manera de fer de Frans Hals, les formes obertes de les seves composicions, i el gest valent i contundent de la seva pinzellada, el defineixen com un artífex a qui li interessa més el resultat en el conjunt de les seves creacions que no pas la perfecció del detall. Valorat per la crítica historiogràfica com a preromàntic, la seva producció destaca per sobre de la de la resta dels pintors del moment.

A l’espai conegut avui com a Biblioteca Jujol, que correspon a les estances de l’antic menjador del palau –la sala gran i una petita càmera contigua–, llueix un ric programa al·legòric basat en representacions mitològiques, bíbliques i històriques que pretenen plasmar els valors de la societat del moment.

A la petita cambra que, probablement, comunicava l’antic menjador amb les dependències del servei, una representació de format circular dels déus Mart i Venus units per la torxa de l’amor que sosté un entremaliat putto centra la decoració del sostre. Amb l’escenificació de l’esperit guerrer de Mart dominat per l’enamorament de Venus es vol potenciar el poder de l’Amor i, alhora, la preeminència de la Pau, tan necessària per a la prosperitat d’una societat. Els frisos que recorren el perímetre de l’escòcia combinen un seguit de garlandes de flors i llorer, símbols de victòria, que flanquegen quatre medallons amb perfils de rostres romans.

El conjunt es completava amb dos plafons de caràcter bíblic que avui, a causa de les reformes de climatització, han passat a formar part del fons de la col·lecció artística de l’Ateneu.

A l’espai destinat originàriament a menjador, Ceres i Saturn, com a déus vinculats a l’agricultura, presideixen l’escena en què Mercuri (déu del comerç) i Minerva (deessa de la ciència) acompanyen Prosèrpina en el seu semestral retorn a la superfície. Filla de Ceres i esposa de Plutó, és una divinitat de la Terra i simbolitza el renaixement anual de la natura. Així, es plasma una clara al·legoria a tot allò que feia progressar la societat del moment: el comerç, la ciència i l’agricultura. Als frisos del perímetre es representen, a les cantonades, les quatre estacions. En forma de rectangle, el conjunt mostra als extrems de cada costat allargat les quatre virtuts cardinals i, al centre de cada un, escenificacions d’històries romanes: la Continença d’Escipió i l’Heroisme de Muzio Scevola. Als extrems curts, hi ha dos medallons amb bustos de guerrers.

El sostre de l’anomenada Biblioteca Canuda és, de fet, el més complicat en tots els sentits. Es tracta d’un espai que ha sofert diverses modificacions estructurals i, en conseqüència, s’han vist afectades les pintures murals. En l’actual procés de restauració s’està apreciant la superposició de diferents capes pictòriques. Cal esperar les anàlisis específiques, però sembla que una bona part de l’obra de Francesc Pla, El Vigatà, ha quedat coberta per intervencions posteriors. Iconogràficament, el conjunt queda dividit en dues parts, cada una presidida per un dels déus suprems de l’Olimp: Júpiter i Juno. De format rectangular, en un dels extrems la temàtica està dedicada al Judici de Paris i s’hi representen els déus protagonistes de la narració mítica: Júpiter, Mercuri, Juno, Venus i Minerva. A l’extrem contrari, hi figuren Juno, Perseu –que ja ha plasmat a l’escut de Minerva el cap de la Medusa– i unes altres dues figures femenines, probablement, una idealització de les dues gorgones immortals. La representació de Vulcà fa referència a la indústria.

Subirana Rebull, Rosa M. (Rosa Maria), 1948-