Resultats per: Fotografia en color

Reflex de taronges

Reflex de taronges de Rosa Feliu

Reflex de taronges de Rosa Feliu.

Llicenciada en Història Contemporània l’any 1976, Rosa Feliu inicià la pràctica especialitzada de la fotografia als tallers de fotografia del Churchill College de la Cambridge University l’any 1977, i va obrir el seu propi estudi professional un any més tard al barceloní barri de Sarrià. Des de 1983 col·labora en revistes d’arquitectura i interiorisme –com ara Quaderns d’arquitectura, Lanus, Arquitecturas bis, UR, El Croquis, ON, Nuevo Estilo, El Mueble o Casa Viva– i diaris –com El País o La Vanguardia. Entre el 1983 i el 1989 treballà intensament per al món de la moda, i des del 1991 fins al 1996, per a l’Arxiu Fotogràfic dels Museus de Barcelona. Igualment, en el seu currículum cal incloure-hi treballs fotogràfics de gran format per a exposicions d’art i arquitectura, i col·laboracions en diferents llibres vinculats també al món artístic.

Tot i la varietat de facetes i temàtiques que la seva càmera ha abordat al llarg dels anys, Rosa Feliu sempre ha intentat trobar en el joc dels blancs i les ombres, els reflexos i la geometria dels colors, el gust de la seva feina com a fotògrafa. Aquesta recerca no és aliena tampoc a l’obra Reflex de taronges, fotografia que cal incloure en els seus darrers treballs personals, dins d’una col·lecció de fotografies en què mostra la interpretació plàstica d’uns models vegetals organitzats amb artificialitat domèstica: verdures, fruita, flors i fulles, recollides i agrupades en fràgils contenidors. Amb una altíssima tècnica, l’autora aconsegueix un realisme absolut, gairebé tangible, i alhora psicològic, gràcies a l’ús coincident de la llum i els seus reflexos, superant així la senzilla descripció objectiva. En aquest sentit, l’obra de Rosa Feliu pot arribar a ser comparada, com molt bé apunta Oriol Bohigas [1], amb clàssics nord-americans com Avedon o Penn, o retratistes catalans com Miserachs o Bernad.

Notes

[1] Article “Retrats de verdura”. Avui (21 de novembre de 2004).

Triadó, Xavier

Exterior edifici

Exterior edifici de Margarita Andreu

Exterior edifici de Margarita Andreu.

La fotògrafa catalana Margarita Andreu (Cercs, 1953-2013) és una artista incombustible i versàtil que ha participat des de la dècada del 1980 en prop d’un centenar d’exposicions col·lectives i individuals, tant nacionals com internacionals. El seu treball es fonamenta en la investigació de l’espai, a partir d’una obsessiva recerca fotogràfica que porta l’artista a capturar amb la seva càmera imatges del seu entorn més immediat, experiències urbanes que, per diversos motius, li criden l’atenció. Així, exteriors d’edificis, construccions, estructures temporals de suport publicitari, portes automàtiques, museus, oficines, aeroports o escenaris urbans amb ordenacions significatives són immortalitzats amb el seu objectiu fotogràfic. Tot plegat, imatges que adquireixen una nova dimensió una vegada han estat processades i transformades a partir de la mirada personal de l’artista que, emprant una càmera tradicional no digital i abstenint-se sempre de fer cap muntatge previ ni cap manipulació posterior, mostra a l'espectador un senzill moment de contacte vivencial.

Les relacions entre la llum i l’espai, el buit i el ple, el color i la transparència són alguns dels principals eixos d’investigació del treball de Margarita Andreu, als quals recentment també ha incorporat la fascinació pels materials, tal com es pot apreciar en la fotografia propietat de l’Ateneu –en la qual retrata les obres per a l’ampliació del Museu Reina Sofía de Madrid– i en la sèrie dedicada a les piscines, el seu descobriment arquitectònic més recent.

Igualment, també és interessant assenyalar que, tot i retratar entorns sovint molt freqüentats, les seves fotografies gairebé mai no inclouen la figura humana. No obstant això, a vegades utilitza, com és cas de l’obra Exterior edifici, un subtil joc de reflexos a partir de vidres o superfícies reflectants que comuniquen l’element retratat amb l’espai circumdant.

Triadó, Xavier

El netejavidres

El netejavidres d'Antoni Bernad.

El netejavidres d'Antoni Bernad.

Atret per la pintura, la música, el teatre, la dansa, el cinema, la literatura i l’arquitectura, Antoni Bernad i Margarit (Barcelona, 1944) decidí finalment, als 16 anys, dedicar-se professionalment al dibuix. Com a dibuixant treballà en diverses agències de publicitat, fet que li permeté posar-se en contacte amb les grans figures de la fotografia i el grafisme internacional. Així, amb tan sols 20 anys, i de manera autodidacta, fa el salt definitiu a la fotografia i s’especialitza en l’apartat de moda, ja que hi veu una forma expressiva que li permet treballar amb total llibertat.

Instal·lat a París l’any 1967, començà a treballar per a conegudes revistes del món de la moda, amb les quals continuà en contacte ja des del seu estudi de Barcelona; a més, col·laborà amb les millors publicacions a escala mundial. A banda d’aquesta faceta, també cal destacar el seu vessant com a retratista, en què mostra una especial capacitat per descobrir la psicologia de l’individu.

El netejavidres és sens dubte un magnífic exemple de la seva vàlua artística, en què a més es pot comprovar aquesta doble faceta de fotògraf de moda i retratista. Perfeccionista infatigable, Antoni Bernard aconsegueix recrear atmosferes i situacions que són més a prop del cinema que no pas de la fotografia de moda convencional. Aquest fet es deu al seu minuciós tractament de la llum –a partir d’una bona combinació de clars i ombres– i de la composició de les figures, que no solament es relacionen entre elles, sinó que també en fan partícip l’espectador. Amb tot plegat, aconsegueix que els seus models adquireixin una personalitat pròpia que els allunya dels estereotips i la frivolitat que domina la fotografia de moda tradicional.

Triadó, Xavier