Resultats per: Ferro forjat

Faristol

Faristol de Josep Maria Jujol

Faristol de Josep Maria Jujol.

La participació de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949) a l’Ateneu Barcelonès pertany als seus anys de joventut i es va fer sota les ordres de Josep Font i Gumà, entre el 1904 i el 1906, quan encara era estudiant a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. És prou coneguda la seva col·laboració amb Gaudí, tot i la polèmica que sovint ha suscitat aquesta mitificada relació, basada, per altra banda, en una amistat cordial i indestructible que tindrà uns resultats d’altíssim nivell creatiu (com exemplifiquen les intervencions de Jujol a la casa Milà, el Park Güell i la catedral de Mallorca, entre altres), que justament té l’avantsala a l’Ateneu Barcelonès. L’Ateneu va ser el nexe d’unió d’aquestes dues personalitats indòmites, atès que fou el doctor Pere Santaló i Castellví, amic de Gaudí i soci de l’entitat, qui els va posar en relació. Jujol treballava aleshores com a arquitecte auxiliar en les obres de reforma del palau del baró de Savassona amb l’esmentat Font i Gumà, i també amb Antoni Maria Gallissà, i gràcies a tots dos es va familiaritzar amb el món dels reviscolats bells oficis, els ferros, la ceràmica, els esgrafiats, els motius heràldics, etc.

La seva intervenció es concreta en les escales d’accés a les plantes, l’ascensor, alguns detalls decoratius i, sobretot, els treballs de vidrieres per a la Biblioteca, amb una tribuna volant que permet utilitzar tota la paret fins al sostre amb una barana de ferro de formes airoses i esveltes a la manera de cintes voleiant. J. F. Ràfols atribueix a Jujol quasi per complet les obres de reforma de l’Ateneu en detriment de Font i Gumà, cosa gens estranya si tenim en compte que aleshores aquest darrer estava abocat a l’estudi i al col·leccionisme de la ceràmica catalana. Un dels espais clau d’aquesta reforma és la Biblioteca, on l’aportació de Jujol cohabita amb gran dignitat amb la barrija-barreja d’elements de signe neoclàssic amb afegits posteriors, estil pel qual Jujol, més procliu al gòtic o al barroc popular, no sentia un fervorós entusiasme. Els grotescs, putti rabassuts, garlandes i corns de l’abundància, sense oblidar les pintures mitològiques de Francesc Pla, El Vigatà, i també els mobles, les cadires i els llums procedents de la seu antiga de l’Ateneu i que es van reutilitzar per a l’ocasió no emmascaren les senzilles i enginyoses propostes plàstiques de Jujol, que, com serà habitual en la seva futura manera de treballar, transforma un espai i en sap treure un gran partit. Entre els objectes conservats a l’Ateneu hi ha un faristol de ferro que respon als estilemes de l’art nouveau, tot i que no ens podem pronunciar rotundament sobre la paternitat de Jujol.

Fondevila, Mariàngels