Resultats per: Estampació serigràfica

Pa d’or

Pa d'or de Perejaume

Pa d'or de Perejaume.

Pintor, artista experimental i poeta català, Pere Jaume Borrell i Guinart (Sant Pol de Mar, 1957), més conegut com a Perejaume, inicià la seva trajectòria artística a mitjan dècada dels setanta. En aquest període començà a exposar un tipus d’obra vinculat tant al surrealisme d’arrel màgica com als fenòmens ultralocals de la cultura catalana, i prestà especial atenció al paisatge. La seva primera exposició individual –al museu local del seu poble, l’any 1974– fou l’inici d’un reconeixement no solament local sinó també internacional, que es féu evident a partir de la dècada dels vuitanta, quan la seva obra fou acollida per la galeria Joan Prats de Barcelona i exposada a la Fira Internacional de Basilea (1981). Aquest fou l’inici d’una llista innumerable d’exposicions individuals i col·lectives, i de merescuts guardons, entre els quals destaquen el Premi Nacional d’Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya (2005) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura espanyol (2006).

Des de la primera meitat dels anys vuitanta, Perejaume ha dut a terme un treball d’investigació centrat bàsicament en la representació del paisatge, gràcies a la utilització de la metàfora com a recurs i a la manipulació d’imatges, com la tècnica del collage. Així, progressivament, la seva obra ha anat avançant cap a un camp més conceptual, i cada vegada més allunyat del paisatge, que exigeix de l’espectador una participació molt més directa. En aquest sentit, la seva obra es pot considerar hereva dels poemes objecte de Joan Brossa, ja que és a mig camí entre la poesia i la plàstica. En aquest trajecte es troba l’obra propietat de l’Ateneu, perfecte exemple d’aquesta evolució artística en què es barregen pràctiques literàries i visuals: utilitzant una tècnica similar a les cartografies marines, desgrana qualitats estètiques del pa d’or, ocultes a simple vista. Una redefinició del paisatgisme, que sorgeix no com a resultat d’una acumulació fortuïta o simplement voluntària, sinó com a fruit de la reflexió i d’una creativa combinació d’atzar i de necessitat.

Triadó, Xavier