Resultats per: Collage

Allò que d’indicible té cada cosa (dues diagonals)

Allò que d’indicible té cada cosa (dues diagonals) d'Antoni Llena

Allò que d’indicible té cada cosa (dues diagonals) d'Antoni Llena.

Antoni Llena (Barcelona, 1942) d’antuvi comença ja per entendre l’art com una actitud minimalista i de recuperació dels elements que ens envolten i que porten incorporats vivències personals.

Aquesta manera de procedir ha fet que la seva obra ofereixi uns trets insòlits de pobresa conceptual –equilibri plàstic entre elements proporcionats per l’atzar o bé recollits d’entre les deixalles de la cultura contemporània– que la distancien de les d’aquells artistes que entenen que una obra, més que qualsevol altra cosa, consisteix en un projecte, mentre que Llena prefereix trobar, dins de les mínimes expressions materials de les coses, els seus continguts emocionals.

Trossos de paper esquinçats, estripats, moltes vegades bruts, altres vegades absolutament nets i polits, són disposats en un espai que es converteix en el suport del que s’ofereix a la captació mental obscura d’allò que objectivament gairebé es troba al nivell del sense sentit.

Aquest tipus de muntatges els ha portat a terme successivament amb elements bàsics molt més heterogenis que els simples bocins de paper inicial, arrugat o no: en moltes de les noves produccions hi fa intervenir deixalles de productes procedents de clíniques o de diferents fases de la higiene personal, però també de cintes magnètiques gravades i abandonades, amb tot el que això pressuposa de testimoni personal individualitzat. Aquests elements acaben organitzant, per la intervenció d’un emmarcat propi de les estructures de mercat establertes, uns espais que, en ser presentats com a productes d’art, assoleixen un valor òptic i plàstic que, dins dels criteris de noves estètiques, cal entendre com a tals i, socialment, així ser acceptats.

No es pot dir que hi hagi una filosofia transcendent darrere d’aquestes propostes artístiques, però el que sí que cal acceptar és que responen a inquietuds estètiques contemporànies de sensibilitat especial, i així mateix són acceptades i socialment exhibides. La peça de la col·lecció de l’Ateneu Barcelonès n’és un bon exemple.

Puig, Arnau, 1926-