Resultats per: Acrílic sobre tela

Ciutat

Ciutat de Narcís Comadira

Ciutat de Narcís Comadira.

Més conegut com a poeta que com a artista, Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 1942) sempre ha practicat la pintura, que va mostrar al públic per primera vegada l’any 1959 a la Casa Carles de Girona. De fet, ell mateix reconeix que l’activitat que exerceix amb més regularitat i plaer és la pintura, una pintura de remota arrel figurativa, articulada per espais i volums i elaborada amb cura, superposant capes cromàtiques i potenciant la pinzellada espontània per sobre de l’acabat perfeccionista, perquè, com ha escrit amb encert Antoni Marí, “la pintura de Narcís Comadira és intensament corpòria, física, densa, fins i tot quan els cossos són lleugers i semblen ocupar només l’espai que la ment els atorga”.

L’interès de Comadira per l’arquitectura –va estudiar uns cursos d’aquesta carrera i ha col·laborat en treballs de restauració del patrimoni arquitectònic– es manifesta en la seva creació plàstica, perquè, tot i que també ha pintat paisatges, objectes i natures mortes, les sèries dedicades a l’arquitectura són les que predominen en la seva producció, en un intent d’anar més enllà de la pura representació de les coses físiques. Així, tot i valdre’s d’elements procedents del nostre paisatge, en aquestes obres, com Ciutat, Comadira aprofundeix en l’espai i els volums i desenvolupa temes arquitectònics basats en perspectives impossibles i falses ombres que ens parlen d’una realitat imaginada, més que d’una realitat vista. Són uns exercicis pictòrics que l’autor denomina “paisatges interiors”, i és que, en efecte, són paisatges, arquitectures o objectes treballats intel·lectualment, són obres que tant plàsticament com argumentalment idealitzen la realitat perquè el que en el fons preocupa i atrau Comadira és la pintura com a acte plàstic autònom, una via no llunyana de la pintura metafísica de De Chirico, Carrà i Morandi, perquè, finalment, és més un constructor de quadres que un pintor de quadres.

Giralt-Miracle, Daniel, 1944-

Origen d’un enigma

Origen d'un enigma d'Antoni Peyrí

Origen d'un enigma d'Antoni Peyrí.

La trajectòria artística d’Antoni Peyrí i Macià (Barcelona, 1924) està marcada pels esdeveniments que ha viscut i per les cultures i els països que ha conegut. El fet de pertànyer a una família directament implicada amb la Generalitat republicana (és nét del president Macià) l’obligà a exiliar-se amb l’arribada de Franco al poder. Després d’haver estudiat a l’Escola Blanquerna i a l’Institut Escola va anar a parar primer a França, després a Veneçuela i finalment a Mèxic, on arribà el 1941 i on residí fins al 1990, quan decidí tornar a Barcelona. Estudià arquitectura a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, institució a la qual va continuar vinculat com a professor, activitat que compartia amb la pràctica de l’arquitectura (del seu estudi és el Palau d’Esports dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968). No obstant això, sempre ha conreat la pintura, que ha entès com el seu llenguatge natural d’expressió.

Peyrí és essencialment un pintor, un pintor que degusta la pintura, de la qual sap treure registres subtils. I per bé que dóna prou referències figurals, ambientals o cromàtiques perquè es puguin intuir els territoris físics i psíquics pels quals transita, la primera impressió que es té davant qualsevol dels seus olis és que la seva obra és críptica i està dotada d’un misteri inquietant. Realment, la seva pintura no és una representació o transcripció literal de les coses, sinó que més aviat és el mitjà que li permet establir un diàleg amb el món dels enigmes, tant els d’arrel humana com còsmica, un diàleg que transporta a la tela amb una gamma de colors fosquejants, que capten la llum de la nit, la dels astres i la lluna, amb una tendència manifesta a la malenconia, potser perquè les seves obres són l’expressió d’una vivència interior, que s’inicià el 1980 a la llacuna d’Hueyapan, a l’interior de les selves de Mèxic. I l’obra Origen d’un enigma és una mostra palesa d’aquest entendre la pintura i d’aquesta manera de fer.

Giralt-Miracle, Daniel, 1944-