Retrat de Quim Borralleras

Bust de Quim Borralleras d'Enric Casanovas

Bust de Quim Borralleras d'Enric Casanovas.

El retrat en bronze que l’escultor Enric Casanovas i Roy (Poblenou, 1882 – Barcelona, 1948) va fer de Quim Borralleras (Barcelona, 1880-1947) no és només un retrat, és també una mostra d’amistat i un reconeixement, la perpetuació del rostre d’aquest metge que no ho fou.

Quim Borralleras va dedicar la seva capacitat i energia a l’activisme cultural des d’un organisme singular: la tertúlia. En va presidir com a mínim tres: la del taller del Guayaba, la del cafè Lyon d’Or i la potent penya de l’Ateneu, que fins i tot va dur el seu nom. D’ell, excel·lent persona, el seu bon amic i company de tertúlia, Josep Maria de Sagarra, va dir que “sentia la transcendència del fet literari, que fou el més agut i entès gustador dels valors musicals, posseïa una de les retines més doctes per apreciar la qualitat de les arts plàstiques i en les converses enraonava d’una manera clara, precisa, viva i eloqüent”.

La relació de Casanovas amb Borralleras era de llarga amistat i de complicitat, d’interessos comuns, bàsicament artístics i ideològics. Segons el testimoni de Josep Pla, Casanovas mai no va fallar a les convocatòries de les tertúlies de Borralleras, la més cèlebre i consolidada de les quals era la penya de l’Ateneu. Cal dir que el retrat és fidel, però impregna de serenitat el rostre de Borralleras, segons la visió de l’escultura que tenia Casanovas. En el moment de fer-lo, Enric Casanovas ja era un escultor format i segur, convençut seguidor de les idees pròximes a Eugeni d’Ors, qui ben aviat el proclamà noucentista i situà les seves escultures en l’entorn de la Ben Plantada.

El cap de bronze el va fer cap al 1914, al cap de poc temps del retorn definitiu de Casanovas a Barcelona, després de la seva profitosa estada a París (1904-1913). L’any 1923 Enric Casanovas, que ja havia estat membre de la tertúlia que conduïa Quim Borralleras al Lyon d’Or i que es va traslladar a l’Ateneu l’any 1914, un cop establert definitivament a Barcelona fou admès com a soci resident a la secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonès, presentat per Quim Borralleras, Alexandre Plana i Josep Barbey.

La composició heterogènia de la penya aplegava escriptors, poetes, advocats, metges, músics i personatges singulars. De la importància de la penya en dóna fe el fet que era diària, sempre comandada per Borralleras. Era incisiva i decisiva en la vida cultural de la ciutat, mai no va ser deserta, va ser longeva i va rebre visites importants, com García Lorca, Dalí, Valle Inclán, Pío Baroja, Ramiro de Maeztu i Igor Stravinsky, entre altres.

Camps i Miró, Teresa