Retrat de Josep Pla

Retrat de Josep Pla de Manuel Cusachs.

Retrat de Josep Pla de Manuel Cusachs.

Com relata en el seu dietari intitulat El quadern gris, el 12 de gener de l’any 1919 Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) va ser donat d’alta com a soci de l’Ateneu Barcelonès i esdevingué un lector assidu de la biblioteca de l’entitat. Hi va conèixer l’escriptor Alexandre Plana, que es convertí en el seu mentor i l’introduí en la penya de l’Ateneu per antonomàsia, més coneguda com la penya Borralleras. Les tertúlies i, sobretot, els personatges que formaven part de la penya ens són ben coneguts gràcies a les descripcions i els retrats psicològics que en fa l’escriptor empordanès.

L’any 1976, arran de la seva amistat amb Josep Pla, l’escultor i pintor Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 1933) li féu un retrat en directe i el presentà en una exposició individual que va tenir lloc a Figueres. Referint-se a aquell retrat, el mateix Pla va escriure: “La semblança de l’escultura amb la meva cara hi és prodigiosament donada. Mentre me la mirava, vaig dir-me internament: «Aquesta és una escultura sobre la qual l’artista ha projectat el caràcter». El caràcter és la projecció, sobre una obra plàstica, de la vida humana real i concreta. En aquest tros de bronze la vida hi és".

Després de la mort de Josep Pla, la vila de Palafrugell acordà erigir un monument a la seva memòria i l’encarregà a l’escultor Cusachs, que va fer una reinterpretació ampliada del cap de l’escriptor cofat amb boina, que es va fondre en bronze seguint el procés de la cera perduda.

Posteriorment, coincidint amb la cloenda de l’Any Pla, un grup de socis de l’Ateneu Barcelonès va promoure la col·locació d’un retrat del gran prosista i ateneista a la seu de l’entitat i amb aquest objectiu es va formar la Comissió Pro Bust Josep Pla, encarregada de recaptar diners per sufragar una nova fosa en bronze del cap modelat per Manuel Cusachs. L’obra es va instal·lar a la biblioteca el 28 de gener de l’any 2000, essent president de l’Ateneu Jordi Sarsanedas i Vives.

L’estilització formal que caracteritza l’obra de l’escultor mataroní, amb el tractament rugós de la textura, és palesa en aquesta obra, que mostra els gestos facials del retratat de manera molt expressiva. És en el gènere del retrat, essencialment figuratiu però amb innovadores propostes formals, on Cusachs ha plasmat de manera eloqüent la millor faceta de la seva creativitat.

Subirachs, Judit, 1959-