Retrat d’Agustí Esclasans

Retrat d'Agustí Esclasans de Rafael Solanic

Retrat d'Agustí Esclasans de Rafael Solanic.

El poeta Agustí Esclasans i Folch (Barcelona, 1895-1967) va omplir l’època del Noucentisme tardà amb abundoses composicions que anomenava “ritmes”, i va tenir una molt àmplia continuïtat en la postguerra.

Deixeble fidel d’Esteve Monegal, l’escultor Rafael Solanic i Bàlius (Barcelona, 1895–1990) es mantingué sempre dins una línia d’un discret classicisme ortodoxament noucentista, es posà al servei de qualsevol aplicació escultòrica que accentués plàsticament tota mena de realitzacions i no se centrà, doncs, només en l’escultura d’exposició o de col·leccionisme.

Aquest bust d’Esclasans correspon a una època, l’any 1927 [1], en què l’escriptor encara no havia publicat cap de les seves obres més importants i l’escultor estabilitzava la seva carrera instal·lant el seu taller entre Cornellà i l’Hospitalet de Llobregat, a la seu de Ceràmica Serra, empresa propietat del seu sogre, el destacat ceramista Antoni Serra Fiter, amb la qual Solanic col·laborà molt sovint.

A part d’aquest exemplar, passat a pedra per Lluís Cera i donat a l’Ateneu per Roser Solanic, filla de l’artista, hi ha l’original en terra cuita, donat també per la filla a la Biblioteca de Catalunya el 2006, que va aparèixer reproduït en un llibre de poemes de l’autor.

Notes

[1] Es data a Rafael Solanic, escultor. Barcelona: Ajuntament de l’Hospitalet – Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1995. Aquesta obra hi apareix catalogada amb el número 50 i reproduïda a la pàgina 35. A part d’aquesta publicació, sobre l’artista també hi ha les següents: Rafael Solanic, exposició homenatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura – Foment de les Arts Decoratives, 1984, i Centenari Rafael Solanic (1895-1995). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1995 (totes dues amb textos de J. Corredor-Matheos).

Fontbona, Francesc, 1948-