Bust d’Alexandre Plana

Bust d'Alexandre Plana de Josep Dunyach

Bust d'Alexandre Plana de Josep Dunyach.

Després de viure més de vint anys a París (1905-1927), l’escultor Josep Dunyach i Sala (Barcelona, 1886-1957), que havia estat alumne de l’Escola de la Llotja de Barcelona i deixeble d’Eusebi Arnau, entroncà plenament amb l’estètica noucentista i va ser un dels membres fundadors de l’Associació d’Escultors, que presentà la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona l’any 1927. També formà part de l’associació Les Arts i els Artistes. Féu diverses exposicions a les Galeries Laietanes, a la galeria Syra i a La Pinacoteca i participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid, on obtingué la medalla de bronze el 1924 i la de plata el 1929. També féu diversos encàrrecs monumentals amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Excel·lí com a retratista amb una sèrie de bustos de personatges contemporanis, entre els quals destaquen els de Claudi López Bru, Joan Estelrich, Pere Coromines, Pompeu Fabra, Pere Ynglada, Xavier Nogués, Ricard Canals, Eduard Toda i Josep Pla.

L’obra que ens ocupa és un retrat de l’escriptor Alexandre Plana i Santaló (Lleida, 1889 – Banyuls de la Marenda, 1940), llicenciat en Dret a Barcelona i autor, entre altres obres, de Les idees polítiques d’en Valentí Almirall (1915), A l’ombra de Santa Maria del Mar (1923) i d’un dels primers llibres catalans en prosa poètica: El mirall imaginari (1925). També exercí com a crític d’art a la Revista de Catalunya, El poble català i, des del 1929, a La vanguardia. Publicà les monografies L’obra d’Isidre Nonell (1917), Joaquim Sunyer (1920) i Jaume Mercadé (1928). Alexandre Plana formà part de l’anomenada penya Borralleras de l’Ateneu Barcelonès i fou mentor d’escriptors joves com Josep M. de Sagarra i Josep Pla, al qual introduí al grup de la penya esmentada. L’any 1937 s’exilià i visqué a París i al Rosselló, on va morir quan tenia 51 anys.

L’escultor concentrà l’expressió en un rostre sobri i serè i defugí els detalls superflus per cenyir-se a una tradició de classicisme acadèmic amb tocs realistes que transmeten amb naturalitat i harmonia la personalitat del retratat.

Un altre exemplar, també de bronze, del retrat d’Alexandre Plana esculpit per Josep Dunyach fou donat al Museu nacional d’Art de Catalunya (MNAC) l’any 1948 per Concepció Santaló, mare de l’escriptor. L’obra surt reproduïda al número 1 de La vova revista, publicada el gener del 1927.

Subirachs, Judit, 1959-