Atenea de Lluís Montané i Mollfulleda.

Atenea de Lluís Montané i Mollfulleda.

L’escultura que representa Atenea i que ens rep des de fa temps al pati d’accés de l’Ateneu no respon a l’estereotip de representació de la deessa grega, normalment rígida, forta, gairebé masculina, plena d’autoritat i posseïdora de la seguretat i el poder que li confereixen les seves armes. L’Atenea de Lluís Montané i Mollfulleda (Sant Celoni, 1905 – Barcelona, 1997), tot i que armada d’una llança, un casc i un escut, es mou rítmicament, balla, dansa... A l’escultor li agradava fer dansar les seves escultures femenines, dotant-les no solament de ritme i d’harmonia, sinó també de moviment i de gràcia, condicions que va aprendre en els seus anys de formació i de joventut en l’atmosfera creada pel Noucentisme, principis clàssics que ell va mantenir tota la vida, però als quals va dotar de dinamisme, especialment visible en el tractament del seu tema preferit: la dansa.

Tota l’opció escultòrica de Lluís Montané fou la figura femenina i la seva condició més poètica. En l’escultura, la ballarina suposava el repte de dotar la matèria de lleugeresa i de subtilesa, de transposició del moviment real, trencant la resistència o el pes de la pedra i el bronze mitjançant ritme i harmonia.

Lluís Montané, home cultivat, lector i admirador del món grec, coneixedor de les escultures originals i de les còpies romanes conservades als museus italians, va fer de l’estatuària clàssica un element de partida de la pròpia obra, i part de la seva producció escultòrica respon a la temàtica clàssica. Tanmateix, fidel a si mateix hi introdueix quelcom que els clàssics no van preveure: el dinamisme. Aquest dinamisme és fill de l’observació del moviment de la dansa, la captació del gest fugaç i irrepetible, l’encís i la lleugeresa dels vestits agitats pel moviment. Solia dir: ”La dansa és el sentiment plàstic més antic de l’home, respon al desig de moure’s i d’expressar-se. La dansa és l’expressió dels sentiments humans d’una manera rítmica. Arribar a concretar això és el màxim a què pot aspirar un escultor”.

La relació de Lluís Montané amb l’Ateneu fou doble, com a membre i com a docent, i es produí amb forta dedicació a partir del 1969. Les lliçons de dibuix al natural, pintura i escultura que des d’aleshores va promoure i impartir als socis que ho desitjaven el van ajudar a omplir el buit i la solitud derivats de la pèrdua de l’esposa. El 1972 va ser elegit ponent de la secció de Belles Arts i reelegit anualment fins al 1981. La culminació d’aquesta llarga i intensa relació va ser l’encàrrec de l’escultura Atenea, símbol de l’entitat, que des del 1975 dóna la benvinguda als socis i amics de l’Ateneu.

Camps i Miró, Teresa