Verge de la cadira

Verge de la cadira d'Elvira Llagostera

Verge de la cadira d'Elvira Llagostera.

Aquesta còpia de la Verge de la cadira (1514) de Rafael Sanzio (1483-1520), l’original de la qual es troba a la Galeria Pitti de Florència, havia estat atribuïda recentment per la crítica a algun dels coneguts copistes de Rafael del segle xix: Claudi Lorenzale (1816-1889), Antonio Caba (1838-1907) o Arcadi Mas i Fontdevila (1852-1934). Tanmateix, en l’inventari previ a l’elaboració d’aquest catàleg figura la inscripció a mà “E. Ll. Copia 1885” en la part posterior del llenç. Més endavant, repassant la documentació de les actes de les juntes de l’Ateneu, es trobaren diverses referències a una donació de 15 quadres feta l’any 1914 per la senyora Emília Llagostera i Surís, mitjançant la mediació de Don Daniel Girona. Les obres havien estat pintades per la seva germana, Elvira Llagostera, artista amateur que al llarg de la vida s’havia dedicat a la còpia de quadres famosos per diferents museus d’Espanya i Europa. A aquesta mateixa donació es refereix Joan Sacs en l’article “L’impossible artstic”, a propòsit de les còpies de Rafael a Espanya: “Les còpies de Rafael són doncs abundants a Espanya, i ho deuen ésser també en altres nacions. Fa ja alguns anys que les germanes Emília i Elvira Llagostera i Surís, una de les quals era molt bona pintora copista, i precisament copista de les obres de cavallet del pintor de les Stanze, llegaren a l’Ateneu Barcelonès una col·lecció de belles còpies d’aquelles obres rafaelesques, còpies que decoren molt bé algunes de les dependències del docte casal del carrer Canuda”.[1]

Confirmada l’autoria, tan sols queda esmentar que l’atribució errònia de l’obra a destacats pintors decimonònics és prova de la vàlua artística d’aquesta copista catalana, ja que, salvant les distàncies amb el geni florentí, Elvira Llagostera aconsegueix mantenir la delicadesa i la gràcia que caracteritzaren l’art de Rafael.

Notes

[1] El Mirador: setmanari de literatura, art i política, 19 de setembre de 1935, p. 7.

Triadó, Xavier