Retrat de l’arquitecte Josep Vilaseca

Retrat de l’arquitecte Josep Vilaseca de Luís Graner.

Retrat de l’arquitecte Josep Vilaseca de Luís Graner.

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 1848-1910) fou un arquitecte de reconeguda solvència, autor del monumental estudi, d’essència clàssica, dels germans Masriera (1882) i de l’Arc de Triomf, símbol de l’Exposició Universal del 1888, en el qual ja s’endevinen indicis de modernitat. Compartí projectes de joventut amb Domènech i Montaner i la seva obra fou considerada eclèctica per les combinacions estètiques que plantejava. Amb Domènech bastiren, doncs, el pont que havia d’unir la tradició amb el Modernisme. Al marge dels coneixements tècnics, les seves inquietuds intel·lectuals el portaren a interessar-se per la literatura i la música, i va esdevenir un autèntic home de la Renaixença.

La vinculació de Vilaseca amb l’Ateneu Barcelonès la trobem documentada al registre de socis. Fou membre de la Secció d’Indústria entre el 1888 i el 1896 i, a finals dels anys vuitanta, formà part de la comissió que havia de treballar en la idea i la construcció d’un nou edifici per a l’entitat.

La memòria presentada per Santiago Gubern a la Sessió Pública inaugural del Curs Acadèmic 1910-1911, feia referència a la vetllada necrològica que van dedicar a l’arquitecte l’Ateneu i l'Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual Vilaseca fou president entre el 1893 i el 1894. En aquest acte participaren Domènech i Montaner, Joaquim Bassegoda i Vicenç Artigas. També fou inaugurada una exposició amb la selecció d’alguns dels seus millors projectes.

El retrat de Josep Vilaseca fou executat per Lluís Graner i Arrufí (Barcelona, 1863-1929) cap al 1898 –en el revers de la tela consta la data del 14 de maig de 1898– i fou donat a l’Ateneu, en una data posterior, per Dolors Montserrat i Vilaseca. De mida mitjana, mostra Vilaseca de mig cos i en actitud seriosa. Els trets facials revelen un home madur que gaudeix d’un estatus consolidat. El tipus de composició fa pensar que es tracta d’una obra d’encàrrec. En contrast amb les dures anatomies i expressions que el pintor captava de personatges desarrelats i oprimits, retratà també aquests representants de la societat intel·lectual i benestant. Entre els seus models figuraren noms rellevants del Modernisme com Raimon Casellas, copsat amb gran efectisme.

Sala i Tubert, Lluïsa