Retrat d’Ildefons Suñol

Retrat d'Ildefons Suñol de Carles Vázquez.

Retrat d'Ildefons Suñol de Carles Vázquez.

“Més que el retrat d’un home, sembla el retrat d’un front. Fins a tal punt tota la llum del quadre rau en eixa part nobilíssima de la testa, que més aviat diríem que s’hi refracta, com vinguda de l’interior”. Això va escriure Carles Soldevila amb motiu de l’homenatge pòstum que va tenir lloc a l’Ateneu el dia 12 de març de 1915 en memòria de l’home que afirmava: “Per a la Lliga, una esquerra catalanista és perillosa. Els catalanistes d’esquerres no som, per a ells, altra cosa que dissidents.”

En l’acta de la reunió del dia 6 de novembre de 1914 “es dóna compte de la llista de socis admiradors –46 en total– del que fou il·lustre president (1906-1907) de l’Ateneu que n’han costejat un retrat perquè sigui inaugurat el dia de la vetllada necrològica. L’obra, deguda a l’acreditat pinzell del Sr. Bázquez [sic], està ja acabada”.

La crònica de la vetllada diu així: “L’acte va revestir austera solemnitat. En el tester de la sala d’actes, sobre la tribuna, hi figurava el retrat. A la presidència, el germà –Josep– i el germà polític. Foren llegits els estudis dels senyors Gubern, Carner, Soldevila i Domènech i Montaner, interromputs i coronats tots ells per rumors d’aprovació i aplaudiments entusiàstics”.

Dues precisions respecte al germà: d’una banda fou el pare del malaurat president del Barça, Josep Suñol i Garriga, afusellat pels franquistes; d’altra banda, el pintor Carles Vázquez s’hi havia emparentat en casar-se amb Matilde Garriga, cunyada de Josep.

Pel que fa al quadre queda ben clar, a la vista de la fototípia publicada al butlletí núm. 2 d’abril de 1915, que n’és una còpia. Només així s’explica que a penes hi hagi diferències entre l’una i l’altre. Això no obstant, el pintor va saber dotar de llum un front, més lluminós que no il·luminat, que encara avui capta la nostra atenció.

Carles Vázquez Úbeda (Ciudad Real, 1869 – Barcelona, 1944) va estudiar a l’Academia de San Fernando i va ser deixeble de Léon Bonnat, el gran retratista francès. Va venir a Barcelona el 1896 per recollir la Medalla d’Or de l’Ajuntament per La bendición de la comida i va decidir quedar-s’hi. Va ser president del Real Círculo Artístico i es féu molt popular pintant Raquel Meller (El Relicario i El ven y ven). També eren molt apreciats els seus quadres de mossos d’esquadra amb gitanos. El 1936 va fer un retrat del president Macià que és propietat dels néts del pintor.

Ruscalleda i Gallart, Sebastià