Retrat d’Ildefons Cerdà

Retrat d'Ildefons Cerdà de Ramon Martí i Alsina.

Retrat d'Ildefons Cerdà de Ramon Martí i Alsina.

Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 1815 – Caldas de Besaya, 1876) fou un home polifacètic de gran formació humanista, enginyer de professió i compromès amb les idees progressistes. Aplicà els seus coneixements d’economia, socialisme i arquitectura a la reforma urbanística de l’eixample de Barcelona, coneguda com el Pla Cerdà. L’any 1868 accedí a la vicepresidència de la Diputació de Barcelona i el 1874 a la presidència, dates absolutament lligades al moviment progressista del segle xix.

Amb Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826-1894), pintor d’aquest retrat, el lligaren vincles d’amistat, de coincidència política i d’ideals utòpics o difícils de poder concretar en ple segle xix. Tots dos foren revolucionaris que treballaren per aplicar les seves idees en els seus respectius camps de treball: Ildefons, com a polític i urbanista, en la millora de les condicions de vida de la classe treballadora a la ciutat; Ramon, com a artista des del camp de la docència i amb la seva obra, en la promoció d’un art que respectés la veritat de la realitat de la vida i la natura, proper a la vida quotidiana i al sentiment sincer de creació.
Molt probablement, ja des del 1848 Ildefons i Ramon es coneixien i, segons diversos biògrafs del pintor, quan des del 1856 s’organitzaven tertúlies als tallers de l’artista, Ildefons hi assistia, juntament amb altres personalitats progressistes de l’època com Narcís Monturiol i Josep de Letamendi. També s’han trobat documentats alguns paisatges del Mas Sardà, la finca on havia nascut Ildefons Cerdà, on de ben segur els dos amics feien estades plegats.

Ramon Martí i Alsina pinta el retrat d’Ildefons Cerdà de memòria i el situa en un gabinet d’estudi: a l’esquerra, un cortinatge vermell fosc; a la dreta, un munt de llibres i pergamins damunt una taula en la qual el personatge recolza el braç esquerre, sota el colze del qual es pot veure un plànol que diu: “Ensanche de Barce...”, i sobre el plànol, un compàs. La mà esquerra, mig tancada, la veiem sota el llaç del corbatí i ens porta cap al rostre, on destaquen uns profunds i intel·ligents ulls blaus i uns llargs bigotis blancs. La mà dreta sosté un llapis i reposa sobre el genoll dret. Podria ser un retrat amb petits símbols que ens parlen de la filiació del retratat: la posició dels llibres, el compàs, el gest de la mà esquerra... Del que no dubtem és que el pintor va retratar l’amic amb un profund sentiment de respecte i admiració, de la manera que sabia amb seguretat que li hauria agradat ser retratat en vida.

Guasch Canals, M. Teresa