Retrat de Simó Gómez i Polo

Retrat de Simó Gómez i Polo de Francesc Gómez i Soler.

Retrat de Simó Gómez i Polo de Francesc Gómez i Soler.

Simó Gómez i Polo (Barcelona, 1845-1880) va ser, juntament amb Ramon Martí i Alsina, una de les principals figures de la pintura realista a Catalunya, malgrat que la seva carrera artística fou molt curta, ja que va morir prematurament als trenta-cinc anys. Tot i que es va formar al costat del postromàntic Josep Serra i Porson i després a París amb els pompiers de l’École Imperiale, Simó Gómez desenvolupà més endavant una pintura molt sòbria i antiretòrica, inspirada directament en la vida quotidiana. Va ser un extraordinari retratista i també va fer algunes obres de temàtica religiosa, però pintà, amb predilecció, temes populars en els quals acostumava a integrar grups de figures en situacions quotidianes i en escenes compositivament senzilles, però d’una gran naturalitat. Exercí la docència artística (entre els seus deixebles figuren els pintors Brull i Cusachs, els arquitectes Vilaseca i Sagnier o els dibuixants Xumetra, Pascó o Passos, entre altres) i aglutinà al seu taller una famosa tertúlia en la qual participaren escriptors com Verdaguer, Francesc Matheu, Peius Gener, Pitarra o el pianista Vidiella.

L’autor del present retrat fou Francesc Gómez i Soler, un altre dels alumnes més brillants de Simó Gómez, que deixà constància de la seva relació amb el mestre amb la dedicatòria que es llegeix al marge superior esquerre de la tela: “A Simón Gómez / pintor - su discípulo / F. Gómez Soler / 1881”. Gómez Soler es dedicà principalment al dibuix i a la il·lustració. Molt dotat des del punt de vista tècnic, va treballar per a diverses revistes de l’època (Arte y Letras, La Ilustración, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, entre altres). Havia treballat també al taller del dibuixant Apel·les Mestres i per al fotògraf Napoleón, fets tots dos que segurament van condicionar el seu estil hàbil i espontani, d’una banda i d’un realisme convencional que s’apropava sovint al verisme de la fotografia, de l’altra. Gómez Soler demostra amb obres com aquesta també notabilíssimes qualitats com a pintor. Representà Simó Gómez al costat d’un esbós de la seva obra El penediment de Judes, amb la qual va opositar l’any 1874 a una càtedra de Color i Composició de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i que, finalment, fou atorgada al pintor Antoni Caba, fet que va generar una gran polèmica.

Escala i Romeu, Glòria