Retrat de Ramon Martí i Alsina

Retrat de Ramon Martí i Alsina de Ricard Martí i Aguiló.

Retrat de Ramon Martí i Alsina de Ricard Martí i Aguiló.

Fill del consagrat pintor Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826-1894), Ricard Martí i Aguiló (Barcelona, 1868-1936) s’inicià en el món de l’art compaginant els cursos de la Llotja amb les ensenyances paternes. Pintor de paisatges i marines, però essencialment de temes florals, adquirí un domini complet en aquest darrer gènere fent nombroses teles que foren reconegudes amb diversos premis tant nacionals com internacionals, com ho demostra la medalla d’or en l’exposició Plantes i Flors de l’any 1895, o la medalla de tercera classe de l’Exposició Nacional Espanyola que tingué lloc a Mèxic l’any 1910.

Per contra, el retrat no fou una temàtica gaire cultivada per l’artista. Potser per aquest motiu, i perquè el seu pare ja havia estat autor de tres quadres de la il·lustre galeria de retrats de la biblioteca de l’Ateneu, hi hagué un error en l’atribució de l’autoria de la tela, i es va donar per fet que es tractava d’un autoretrat, la data del qual, en l’etiqueta, també estava equivocada: 1823, tres anys abans del naixement del mateix Martí i Alsina. L’atribució correcta al fill, no solament apareix en el Diccionari Ràfols d’artistes de Catalunya, on ja se’n fa esment en l’entrada corresponent a Ricard Martí i Aguiló[1], sinó que a més es veu definitivament corroborada amb la documentació dels llibres d’actes de les juntes de l’Ateneu, en què es fa referència explícita a la voluntat de la Junta del 1895 d’encarregar a Ricard Martí i Aguiló el retrat del seu difunt pare, mort un any abans.

Amb tot, cal esmentar que els equívocs d’autoria entre pare i fill no es limiten a aquesta obra, ja que el fill acostumava a signar les seves teles «R. Martí A.» i, a més, mostrava un estil molt similar al del seu pare, si bé també és evident la diferència de qualitat entre l’un i l’altre.

La presència del retrat de Ramon Martí i Alsina a la galeria de socis il·lustres de l’Ateneu no solament es justifica per la seva vinculació amb l’entitat (formà part de la Junta en el seu darrer any de vida i pintà diversos quadres que avui enalteixen les parets de la Biblioteca), sinó també per la seva enorme vàlua artística, doncs es considera una figura cabdal i renovadora en l’art català de la segona meitat del segle xix, especialment en el gènere del paisatge.

Notes

[1] "Con varios retratos, entre ellos uno de su padre, tomó parte en la Exposición de 1898". Diccionari Ràfols d'artistes de Catalunya. Barcelona: Millá, 1953, vol. 2, p. 687.

Triadó, Xavier