Retrat de Ramon Anglasell i Serrano

Retrat de Ramon Anglasell i Serrano de Josep Mirabent i Gatell.

Retrat de Ramon Anglasell i Serrano de Josep Mirabent i Gatell.

Ramon Anglasell i Serrano (Barcelona, 1820 – Premià de Dalt, 1863), economista i especialista en administració, estudià a la Junta de Comerç i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1843. El mateix any entrà a la càtedra d’economia política, dret públic i administratiu de la Universitat de Santiago, de la qual fou nomenat catedràtic el 1851. El 1853 anà a Barcelona per substituir Laureà Figuerola. Ocupà diversos càrrecs en institucions barcelonines, com ara la presidència de l’Ateneu Català. Quatre anys més tard de la mort d’Anglasell, l’Ateneu Barcelonès encarregà a Josep Mirabent i Gatell (Barcelona, 1831–1899) que pintés el retrat de qui n’havia estat el president. No és gens estrany, doncs, que a sobre de la signatura del pintor Mirabent volgués fer constar que el retrat havia estat fet seguint una fotografia. Probablement va ser així, però creiem veure una altra relació entre el retrat i el pintor. Ens referim a un gravat que es va editar l’any 1862 i que està signat amb un anagrama format per les inicials J i M, és a dir, Josep Mirabent, com a autor del dibuix, anagrama que sabem que utilitzava normalment. També sabem que Mirabent i Anglasell eren coneguts i que participaven a les tertúlies de l’Ateneu.

L’artista representa el model a peu dret, de tres quarts, amb el braç recolzat sobre un llibre, que és molt probable que fos Compendio de las lecciones de Economía Política dadas en la Universidad de Barcelona (1858), obra d’Anglasell que Ernest Lluch va definir com una continuació del pensament proteccionista del seu mestre, Eudald Jaumeandreu, i punt de referència per als polemistes proteccionistes de la segona meitat del segle xix.

El llibre es troba sobre una taula coberta amb una roba florejada, únic punt cromàtic brillant que destaca del conjunt. L’anàlisi d’aquest retrat indica que el pintor buscava un naturalisme objectiu i visual. Utilitzà un tractament succint per al vestit, una zona fosca de la qual destaca el coll i els punys de la camisa blanca. La perfecta representació del personatge s’aconsegueix gràcies a un rostre definit amb una gran precisió. La voluntat i el temperament enèrgic que volia fer ressaltar de la personalitat del model es posa de manifest mitjançant la fixesa de la mirada penetrant que destaca del rostre, fet amb una factura precisa i acurada, unes qualitats que s’incrementen gràcies al suggestiu efecte del contrast entre el fons fosc i la tonalitat clara del rostre. Aquest resultat es completa amb el fet que el personatge està observat de molt a prop, cosa que confereix al retratat una presència vigorosa.

Coll i Mirabent, Isabel