Retrat de Miquel dels Sants Oliver

Retrat de Miquel dels Sants Oliver de Fèlix Mestres.

Retrat de Miquel dels Sants Oliver de Fèlix Mestres.

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, 1864 – Barcelona, 1920) es llicencià en dret a Barcelona l’any 1892. Féu els primers plantejaments polítics de la Renaixença a Mallorca, on treballà en diferents diaris, almanacs i revistes. Col·laborà al diari La Almudaina, del qual va arribar a ser-ne director. L’any 1904 decidí instal·lar-se a Barcelona, com a director del Diario de Barcelona, des d’on féu conèixer la seva visió del problema nacional català i popularitzà la figura d’Antoni Maura. Partidari de la Solidaritat Catalana, dimití del Diario de Barcelona, antisolidari, i entrà a La Vanguardia, que també arribà a dirigir. Fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1917 fou elegit president de l’Ateneu Barcelonès.

Perfectament il·luminada, la figura del retratat és intensa i l’acurat acabat determina la qualitat tàctil, el color i el sentit formal de cada element. El rostre vigorós del personatge, de forta estructura, domina netament i apareix reflectit amb extrema precisió de matisos, tant en la qualitat de la carnació com en els reflexos lumínics.

Pel que fa a la llum, Fèlix Mestres i Bonell deixa a l’ombra la zona inferior de la part visible de la figura per donar més valor a la zona superior. Juntament amb la voluntat realista, el pintor no es descuidà de remarcar la psicologia del personatge. Tot un potent rerefons expressiu s’amaga rere un rostre, i aflora a la pell i als ulls ullerosos, que mostren una mirada perduda, factors que ens permeten suposar que Mestres volgué representar el seu retratat en un dels molts moments difícils de la seva trajectòria vital. La mà d’Oliver, tancada en puny i recolzada amb força sobre la taula, confirma l’estat anímic del retratat, que amb l’altra mà agafa un llibre amb elegància i suavitat.

Fèlix Mestres va voler triar un embolcall que estigués determinat pels costums del model. Cal recordar que Miquel dels Sants Oliver conreà la narrativa, l’assaig, la poesia i la història, i que els seus articles periodístics i d’assaig es van recollir en diversos llibres. Per tant, els volums que s’hi representen no hi són per raons purament estètiques, sinó perquè són manifestacions visibles del personatge a qui envolten.

A totes aquestes particularitats cal afegir l’interès que aquest quadre ofereix tant per la correcta harmonia cromàtica com per la refinada plasmació de qualitats, un conjunt d’aspectes que fan del quadre un retrat d’un gran valor artístic i documental.

Coll i Mirabent, Isabel