Retrat de Josep Yxart i de Moragas

Retrat de Josep Yxart i de Moragas de Luís Graner.

Retrat de Josep Yxart i de Moragas de Luís Graner.

Josep Yxart i de Moragas (Tarragona, 1852 – Barcelona, 1895) presidí l’Ateneu Barcelonès durant el curs 1892-1893. Home de lletres, va treballar en els àmbits literari i artístic, i va esdevenir un dels crítics més prestigiosos de l’època premodernista. L’any 1886, Yxart, referint-se a l’Ateneu, manifestava que era “el reflex d’un veritable vici romàntic per crear societats literàries i científiques”.[1] Pocs anys després, la seva presidència contribuiria activament al creixement que havia de convertir l’entitat en un poderós nucli cultural i polític. El maig del 1895 moria prematurament i el 13 d’agost del mateix any, la Junta de l’Ateneu encarregava a Lluís Graner –que seria soci de la Secció de Belles Arts entre el 1898 i el 1900– l’execució d’aquest magnífic retrat. El 30 de desembre de 1897, se li dedicava un cerimoniós homenatge amb motiu de la col·locació del retrat a la Galeria de Socis Il·lustres. En la vetllada, Joaquim Cabot i Rovira llegia el recordatori escrit pel també desaparegut Joan Sardà.[2]

El fet d’encarregar el retrat a Lluís Graner i Arrufí (Barcelona, 1863-1929) es deu al prestigi que aquest havia assolit com a retratista. En aquest cas, executà una composició acadèmica no exempta de certa teatralitat. Amb distinció, un Yxart a peu dret subjecta el que probablement és un dels seus manuscrits i dirigeix una mirada resoluda a l’espectador. L’aparença física és notable, i també la plasmació dels trets psicològics d’un home que destacà per la seva rigorositat. A costat i costat, dos canelobres donen rellevància a l’escena, potser recordant que es tracta d’un retrat d’homenatge a títol pòstum.

Pel que fa als aspectes plàstics de l’escena, cal destacar la importància que Graner atorga als efectes lumínics. De fet, aquest és un dels aspectes que caracteritzaren la seva obra. Amant de la música, el teatre i el cinema, l’any 1904 abandonava els pinzells per gestionar la Sala Mercè i els Espectacles i Audicions Graner. Com Yxart, fou un home obert i modern, potser un visionari. Arruïnat i decebut, reprendria la tasca pictòrica i, a finals del 1909, marxaria cap a Amèrica, on se’l reconegué, a més de com a paisatgista, també com a reputat retratista.

Notes

[1] Casassas, Jordi. L'Ateneu Barcelonès: dels seus orígens als nostres dies. Barcelona: La Magrana; Institut Municipal d'Història, 1986, p. 15.

[2] Sardà, J. José Yxart, estudio necrológico. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1898. En l'edició d'aquest estudi apareix reproduït el retrat.

Sala i Tubert, Lluïsa