Retrat de Josep Coroleu i Inglada

Retrat de Josep Coroleu i Inglada de Manuel Cosí.

Retrat de Josep Coroleu i Inglada de Manuel Cosí.

Josep Coroleu i Inglada (Barcelona, 1839-1895), historiador i polític, estudià dret a la Universitat de Barcelona. El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’El Telégrafo. Tornà a Barcelona i es llicencià en Dret l’any 1872. Edità diferents documents històrics, com les cròniques de Desclot, Muntaner i Pere III. Milità en el catalanisme i, fidel als seus principis federalistes, fou un dels fundadors del Centre Català (1881) i redactor de la ponència sobre municipis de les Bases de Manresa. També va escriure molts llibres d’història i són moltes les col·laboracions que va fer a la premsa barcelonina. L’any 1888 fou elegit president de l’Ateneu Barcelonès.

Un dels seus treballs històrics, el llibre Història de Vilanova i la Geltrú, potser va condicionar la tria del pintor que li havia de fer el retrat, Manuel Cusí i Ferret (Vilanova i la Geltrú, 1859 – Barcelona, 1922). L’artista representà Coroleu fins una mica més avall dels genolls, assegut en una cadira, amb un vestit fosc i camisa blanca. El més destacat d’aquesta obra és la forma com s’ha plantejat el retrat. El rostre apareix reflectit buscant la precisió de matisos, tant de la qualitat de la carnació com dels reflexos lumínics. D’altra banda, la resta del cos es planteja amb una gran taca fosca de la qual únicament destaca el blanc del coll i dels punys de la camisa. La il·luminació del quadre s’assoleix mitjançant dos focus lumínics, un que va al rostre i l’altre a les mans, elements que prenen un protagonisme total.

En aquest quadre, Cusí eliminà qualsevol accessori que completés la personalitat del retratat. Com a detalls, únicament es preocupà per destacar la brillantor de la fusta envernissada i la tapisseria amb claus daurats de la cadira.

Malgrat l’aparent sobrietat, situà com a fons un cortinatge recollit a l’extrem dret, punt del quadre on el pintor utilitza un fons vermellós que recorda les solucions de Léon Bonnat, el pintor francès que Cusí havia tingut com a mestre a París, un fons que va ser a bastament utilitzat pels dos artistes.

L’especial habilitat que Manuel Cusí posa de manifest en pintar retrats no s’acaba de mostrar en aquest quadre, que falla en alguns punts com les mans, especialment l’esquerra, tant en el dibuix com en el modelatge. Probablement el quadre ha estat restaurat.

Coll i Mirabent, Isabel