Retrat de Josep Anselm Clavé

Retrat de Josep Anselm Clavé de Ramon Martí i Alsina.

Retrat de Josep Anselm Clavé de Ramon Martí i Alsina.

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona 1824-1874), músic i polític, donà nom als Cors de Clavé. En realitat fou fundador i director de la societat coral La Fraternitat, amb la qual inicià i impulsà el moviment coral a Catalunya. Es proposà apropar la música i la cultura a la classe treballadora i creà la Societat Coral Euterpe, el nom de la qual estava inspirat en uns jardins de Barcelona on feien audicions; eren al capdamunt del passeig de Gràcia i se’ls coneixia també com els jardins de la Nimfa. També fundà la revista El Eco de Euterpe, mitjançant la qual es difonien les activitats i l’ideari.

La seva trajectòria vital fou presidida per la seva decidida actuació en defensa de les idees progressistes i socialistes. Entre el 1868 i el 1874, com a conseqüència de la Revolució de Setembre i la instauració de la Primera República, exercí diversos càrrecs públics: fou president de la Diputació de Barcelona el 1871, governador civil de Castelló i delegat del govern a Tarragona el 1873.

Posà la seva feina, la seva formació i les seves aptituds al servei de la classe obrera, com també ho feren els seus amics Ildefons Cerdà, Narcís Monturiol i Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826-1894), pintor d’aquest retrat, amb el qual es coneixien des de petits, ja que tots dos havien nascut al barri de la Ribera de Barcelona. Tots quatre defensaren les idees progressistes i s’ha especulat que formaren part de la francmaçoneria; de fet, el lema dels Cors de Clavé era “Progrés, virtut i amor”, ben adient als postulats maçònics.

Aquest retrat, fet el 1880, sis anys més tard de la mort de Clavé, no podia ser encarregat a cap retratista millor que al seu propi amic Ramon Martí i Alsina, el qual dos anys abans també havia fet el retrat pòstum d’Ildefons Cerdà. Els anys que van del 1872 al 1878 van ser uns anys durs per a l’artista, perquè perdé dos grans amics, dos fills i l’esposa.

El pintor ens presenta el retrat d’en Clavé a l’aire lliure, amb fons de paisatge, muntanyes a l’esquerra i una vall amb un riu a la dreta. Hi ha una petita figura amb barretina per indicar-nos una nota popular. El cel, un dels típics cels de Martí i Alsina, dóna claredat a l’ambient i converteix la pintura en una obra gens acadèmica. Clavé seu directament sobre la roca, signada pel pintor, va vestit elegant i sobri, abrigat amb capa. A la mà dreta porta un llapis i, a l’esquerra, una partitura, atributs de la seva activitat professional. El seu rostre seriós, fins i tot adust, ens transmet quelcom de la preocupació i el desencís del personatge, un posat de permanent alerta d’un home jove i valerós.

Guasch Canals, M. Teresa