Retrat de Francesc Permanyer i Tuyets

Retrat de Francesc Permanyer i Tuyets de Benet Mercadé.

Retrat de Francesc Permanyer i Tuyets de Benet Mercadé.

Benet Mercadé i Fàbrega (La Bisbal d’Empordà, 1821 – Barcelona, 1897) s’instal·là a Barcelona l’any 1838 o 1839, on estudià a l’Escola de la Llotja. Quan l’aleshores provinciana ciutat comtal se li féu petita, Mercadé continuà la seva formació a Madrid (1853), i es va matricular a l’Escola Superior de Pintura i Escultura, dirigida en aquell temps per Federico Madrazo. El 1858 féu el salt a París i posteriorment a Roma (1863), on romangué fins al 1869. Al llarg d’aquests setze anys d’exili artístic voluntari, l’obra de Mercadé es veié influenciada pel corrent purista i idealista dels natzarens alemanys liderats per J. F. Overbeck i la tendència realista de Millet i Courbet. De la suma d’aquests dos models sorgí l’obra que li dóna més renom internacional, la Translació del cos de Sant Francesc (1866), una escena historicoreligiosa vista amb ulls realistes i tractada d’una manera sòbria i gairebé ascètica. Amb l’aurèola de pintor de grans condicions i bon dominador de la tècnica, tornà a Barcelona l’any 1869, on fou “apadrinat” pel col·leccionista i mecenes de l’art Leopoldo Gil Serra, qui li oferí el seu taller del passeig de Gràcia, on treballà fins a la seva mort, pintant essencialment retrats i obra religiosa amb un cert aire místic.

És durant aquesta segona etapa barcelonina quan Mercadé féu, per encàrrec de l’Ateneu, el retrat de Francesc Permanyer i Tuyets (Barcelona, 1817 – Madrid, 1864). Important jurisconsult i escriptor, i membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres, Permanyer fou alcalde de Barcelona (1856), president dels Jocs Florals (1860), diputat a les Corts (1860-1864), vicepresident del Congrés i ministre d’Ultramar (1864). La seva vinculació amb l’Ateneu Barcelonès fou decisiva, ja que fou membre destacat de la Comissió Consultiva presidida per Ramon Anglasell, encarregada de la constitució definitiva de l’entitat l’any 1860. A més, i com que Ramon Anglasell no va poder assistir a l’acte inaugural del 21 de maig de 1860, fou Francesc Permanyer qui, en representació seva, llegí el discurs inaugural.[1]

El biògraf oficial de Benet Mercadé, Feliu Elias, data el quadre per raons de tècnica l’any 1872[2], si bé, un cop consultades les actes de l’Ateneu, cal endarrerir la seva realització fins al 1878, ja que la idea de fer una galeria de retrats de socis il·lustres no apareix fins al 1877. L’obra, realitzada a partir d’una fotografia, manté el misticisme que caracteritzà els seus quadres, i col·loca la figura sobre un fons neutre atemporal que evoluciona des del negre de la part baixa fins al daurat que envolta el seu cap.

Notes

[1] Casassas i Ymbert, Jordi. L'Ateneu Barcelonès: dels seus origens als nostres dies. Barcelona: La Magrana; Institut Municipal d'Història, 1986, p. 30 i 217.

[2] Elias, Feliu. Benet Mercadé, la seva vida i la seva obra. Barcelona: Publicacions de la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, 1921, p. 87.

Triadó, Xavier