Retrat de Francesc Martorell i Peña

Retrat de Francesc Martorell i Peña de Ramon Martí i Alsina.

Retrat de Francesc Martorell i Peña de Ramon Martí i Alsina.

El personatge retratat, Francesc Martorell i Peña (Barcelona, 1822-1878), naturalista i arqueòleg, va fer donació a la ciutat de Barcelona de col·leccions diverses de ciències naturals, amb les quals es fundà, l’any 1878, el Museu Martorell, primer museu públic de la ciutat. El fet d’encarregar els retrats no solament dels presidents de l’Ateneu, sinó també dels socis que es distingiren per mèrits diversos, va fer possible una sèrie de retrats dels qui foren promotors d’actuacions en una àmplia gamma de disciplines culturals i científiques, que donaren a Barcelona el paper de capitalitat catalana com a reflex de les iniciatives empresarials i culturals del nostre país al segle xix.

Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826-1894) estigué vinculat a l’Ateneu des de la seva creació el 1860 amb el nom d’Ateneo Catalán, i hi va pronunciar un dels seus primers discursos, “El pintor y la sociedad”, que inicià amb aquestes paraules: “Es un placer, señores, hallarse en el seno de esta numerosa asociación que con el título de Ateneo Catalán reúne individuos de tantas categorías en el saber humano, poniendo cara a cara al maestro y al discípulo, al hombre afamado y al hombre oscuro, al jefe y al subordinado para, olvidando los unos la toga, los otros su título, alternen los altos con los humildes, fraternicen intercambiando sus ideas y den así muestra de que vamos andando en el camino de ser hombres, aprendiendo todos a respetar la probidad, el talento y el saber”.

El pintor posarà el seu talent al servei de les exposicions d’art, sempre amb la intenció de fer conèixer l’art a sectors amplis de la societat. El 1872 es fusionaren el Casino Mercantil i l’Ateneo Catalán i es fundà l’actual Ateneu Barcelonès, que patrocinarà moltes de les mostres artístiques organitzades per Martí i Alsina com a soci i membre de la secció de Belles Arts.

Quan el pintor torna de París, rep l’encàrrec de fer diversos retrats de socis difunts de l’Ateneu. Però el fet de retratar una persona coneguda de memòria no és problema, ja que ja ha efectuat diversos retrats sense les típiques sessions de posa.

Com acostumava a fer, representa el retratat amb els atributs propis de la seva especialitat: una lent a la mà dreta i un petit insecte a la mà esquerra. El fons de la tela és fosc i tota la composició contrasta amb el blanc de la camisa i el rostre emmarcat amb els cabells, el bigoti i la barba blanca, la qual cosa permet al pintor fer gala del virtuosisme amb les textures i les tonalitats del mateix color blanc, que només un gran artista com ell podia aconseguir.

Guasch Canals, M. Teresa