Retrat de Bartomeu Robert

Retrat de Bartomeu Robert d'Arcadi Mas.

Retrat de Bartomeu Robert d'Arcadi Mas.

Tot i que Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, 1842 − Barcelona, 1902) va néixer a Mèxic, passà tota la seva infantesa i adolescència a Sitges. Va ser en aquest poble on realitzà els estudis primaris i el batxillerat, grau que li obrí les portes per assolir el seu ideal: ser metge, tal com ho havien estat el seu pare i el seu avi. La carrera de medicina l’estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1864. Al cap de pocs anys, aquesta mateixa Universitat el nomenà catedràtic de Patologia Interna, càrrec que no el féu renunciar mai a la seva vocació de sofert metge de capçalera.

A aquest interès científic aviat s’hi afegí l’interès per la reivindicació dels drets catalans i el féu participar, de manera activa, en els afers polítics de Catalunya. L’any 1884 va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i, l’any 1899, batlle de la ciutat. La gran acceptació i la popularitat que arribà a assolir en els diferents camps en què participà, juntament amb la capacitat demostrada en cada un d’ells, fa que cap dels vessants assenyalats com a propis de la personalitat del metge polític pugui deixar-se de banda.

El 10 d’abril de 1902 moria Bartomeu Robert. Amb el sentir ben viu que havia deixat la seva mort imprevista, diferents associacions barcelonines volgueren retre-li homenatges. Dos dies després de la mort de Robert, el Círculo Mercantil suggeria la idea d’obrir una subscripció pública per erigir un monument a la seva memòria. Seria, però, la Lliga Regionalista qui, amb força i empenta, faria seva l’organització per aconseguir erigir un monument a la memòria de qui havia estat el seu president. L’Ajuntament de Barcelona, pocs dies després de la mort del Dr. Robert, buscava també la manera d’honorar-lo. Es decidí que el seu retrat es col·loqués a la Galeria de Catalans Il·lustres, a la vegada que se sol·licitava que a un dels carrers de Barcelona se li posés el nom de Bartomeu Robert. El retrat s’encarregà al pintor Fèlix Mestres, mentre que la biografia de l’il·lustre metge seria escrita per Enric Prat de la Riba.

Entre altres mostres d’afecte trobem la de l’Ateneu Barcelonès, institució de la qual Robert havia presidit dues juntes diferents, la del 1881-1882 i la del 1900-1901. No és estrany, doncs, que al cap de dos dies de la mort de Robert, l’Ateneu Barcelonès anunciés que es col·locaria un retrat seu a la Galeria de Socis Il·lustres de l’Ateneu. El 20 d’abril de 1902 es donava la notícia que l’Ateneu havia encarregat el retrat a Arcadi Mas i Fontdevila (Barcelona, 1852 − Sitges, 1934), pintor nascut a Gràcia però que estava estretament relacionat amb Sitges.

Arcadi Mas arribà a Sitges l’any 1883. La població l’entusiasmà, des del primer moment, es va sentir atret per la seva llum i va desitjar captar-la continuant la lluita per anar avançant en les directrius de les tendències més modernes de la pintura. Seria aleshores quan Arcadi Mas i Fontdevila, juntament amb Joan Roig i Soler, conformarien el binomi fundador de l’Escola Luminista. Però més enllà del vessant artístic, a Sitges Mas i Fontdevila conegué la que seria la seva muller. Ens referim a Eulàlia Carreras i Robert, que era cosina de Bartomeu Robert i Yarzábal; no és estrany, doncs, que s’encarreguessin a Arcadi Mas diversos retrats de l’il·lustre metge i polític.

Juntament amb el paisatge, el retrat fou un altre dels gèneres que tractaren alguns pintors luministes. Entre tots ells destaca especialment el grup de retrats pintats per Arcadi Mas. Entre altres, va rebre encàrrecs d’institucions, com el que li féu l’Ajuntament de Barcelona de pintar el retrat de Frederic Soler, Pitarra (1895), o el retrat d’Antoni Caba que, anys més tard, li encarregà l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. L’Ajuntament de Sitges, l’any 1899, li demanà que fes el retrat del Dr. Robert, obra que presidiria el Saló de Sessions del consistori. Tres anys més tard, pintaria el retrat del Dr. Robert per a l’Ateneu Barcelonès. Ambdues representacions poden qualificar-se com a retrats més o menys oficials, finalitat que comporta que a la realitat física del model s’hagi d’unir el missatge que s’ha de transmetre. No és estrany, doncs, que per a aquest tipus de retrats es preferís un format que permetés recollir millor les característiques físiques del retratat, alhora que possibilités afegir detalls que complementéssin la idea. Per al retrat destinat al Saló Consistorial de Sitges, Mas i Fontdevila retratà al Dr. Robert de mig cos i a peu dret, darrere d’una taula sobre la qual hi havia un llibre, suposem de medicina. Una mà se situa suaument sobre el llibre, mentre que l’altra, amb el puny tancat, dóna la idea d’una actitud segura, mà de bon polític… Així resumia Arcadi Mas en un retrat les tres facetes característiques del personatge: el polític, el científic i el metge sacrificat, sempre a punt d’ajudar qui el necessités. Aquest retrat serviria de pauta per al que, l’any 1902, li encarregaria l’Ateneu Barcelonès, si bé en aquest segon retrat, a diferència del primer, Arcadi Mas va deixar de banda els complements d’home públic per a preocupar-se especialment per mostrar la persona.

En aquest retrat, tot i ser un tipus d’obra que demana donar al model una certa aparença, Mas i Fontdevila no deixa de saber trobar el gest significatiu o l’actitud familiar del personatge. És a la vegada una representació que està a mig camí entre la intimitat i el tractament respectuós, solució que s’aconseguí gràcies al coneixement personal del model, i que concreta tant la imatge com el caràcter del retratat. Per assolir els seus propòsits, Mas i Fontdevila treballà, una vegada més, demostrant la seva capacitat com a dibuixant. Amb un traç segur i infal·lible dibuixa amb precisió la silueta, que queda retallada sobre un fons neutre. El pintor estudià meticulosament l’actitud distingida del personatge i, alhora, va saber individualitzar les mans, amb marcades venes, com tenia Robert, així com l’anell amb un diamant del dit petit, que devia ser també característic. A la seguretat de la línia s’unia el sentit d’equilibri compositiu i la facilitat per captar el gest, verídic i ben observat. Com s’acostuma a fer en aquest tipus de retrats, el rostre del model apareix pintat amb precisió, un nivell d’acabat que també es fa palès a les mans. Del rostre destaca la força de la mirada, de la qual el pintor aconseguí desprendre una sensació de vida que queda augmentada per la bona solució donada al volum del cos. El rostre queda suggerit per pinzellades de gran força lumínica, que conformen un joc altern de zones de llum i ombra mínimament contrastades. Com el rostre, els cabells i les mans mostren reflexos lumínics que, units a la qualitat tàctil, esdevenen zones d’un estricte verisme.

Amb la seva execució, Mas i Fontdevila demostrava una viva admiració pel retratat. No és estrany, doncs, que Arcadi Mas excel·lís a plasmar en el rostre del model una certa melangia fruit de la càrrega de la seva tasca política, en uns moments difícils als quals havia d’afegir la seva dedicació com a metge. En va fer un retrat que, tot i els condicionaments que imposen els retrats d’encàrrec, no deixava de captar l’home en la seva complexitat.

L’obra es penjà en una de les parets de l’Ateneu a començaments de maig de l’any 1903.

Coll i Mirabent, Isabel