Encontre del duc de Wellington i el mariscal Blücher

Encontre del duc de Wellington i el mariscal Blücher de Daniel Maclise

Encontre del duc de Wellington i el mariscal Blücher de Daniel Maclise.

Encontre del duc de Wellington i el mariscal Blücher és un dels dos gravats que, formant tàndem, decoren actualment la sala gran de converses de l’Ateneu Barcelonès. Van ingressar a la col·lecció gràcies a la donació de Joaquim de Montaner amb motiu del 50è aniversari de la seva entrada a l’entitat barcelonina. Ambdues temàtiques potencien l’hegemonia anglesa de principis del segle xix. Encontre del duc de Wellington i el mariscal Blücher vol significar el domini anglès en la política del continent europeu, mentre que la seva parella, Mort de Nelson, fa referència al control marítim dels anglesos. Foren traduïdes al llenguatge gràfic a partir de les monumentals pintures murals amb les quals Daniel Maclise (1806-1870) decorà, entre el 1859 i el 1861, la Royal Gallery del Palau de Westminster.

L’escena fa referència al darrer episodi de la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815), en la qual Napoleó fou definitivament derrotat per les tropes aliades angloprussianes a les ordres de Wellington. Recull just el moment de la salutació de Sir Arthur Wellesley, primer duc de Wellington (1769-1852), i el mariscal prussià Gebhard Leberecht Blücher (1742-1819) després d’obtenir la victòria conjunta sobre les forces franceses, que es presenten fugint disperses cap a la llunyania.

L’escena fou documentada fidelment per la mateixa reina Victòria, que aconseguí informació de primera mà d’un dels protagonistes de l’acció, Nostitz, un antic ajudant de camp de Blücher. La composició segueix fil per randa tots els detalls de l’encontre davant les restes d’una antiga fonda que havia estat utilitzada per Napoleó com a centre estratègic de comandament. Una làpida sobre el mur, just al centre la composició, ens recorda el seu nom “A la Belle Aliance”. Així mateix, cal destacar l’habilitat per al gènere del retrat de Maclise, la qual cosa permet la identificació de gran part dels personatges principals, com ara, entre altres, el general Somerset, Lord Artur Hill i l’honorable Henry Percy –a les ordres de Wellington–, i Geniseneau, Nostitz, Blülow i Ziethen –sota el comandament de Blücher. Sobre un cavall blanc i amb l’espasa a l’espatlla, excel·leix la figura de l’anglès Sir Hussey Vivian, qui presentà batalla al costat de les forces prussianes. En conjunt, el tractament donat a les actuacions de determinats grups de personatges mostra més un interès per captar la tragèdia de la guerra que no pas per la plasmació d’una victòria.

Subirana Rebull, Rosa M. (Rosa Maria), 1948-