Carta portolana de la Mediterrània de 1339

Carta portolana de la  Mediterrània de 1339 d'Angelino Dulcert.

Carta portolana de la Mediterrània de 1339 d'Angelino Dulcert.

La tradició cartogràfica mediterrània a la baixa edat mitjana tingué el seu màxim exponent en la confecció de les anomenades cartes portolanes. Es tracta de mapes manuscrits damunt d’una superfície de pell que dibuixen la línia de costa sobre una trama de rumbs, amb els topònims en disposició perpendicular seguint-ne el perfil. Van sorgir de tallers artesanals de ciutats portuàries, bàsicament de la Mediterrània occidental, i una de les més productives fou la de Mallorca.

Les primeres cartes, que sobten per la precisió mai vista fins aquell moment del dibuix de la costa, es feien servir com a eines de navegació. Ben aviat, però, van esdevenir objectes de luxe. L’austeritat dels primers exemplars –el més antic conservat és de finals del segle xiii– va donar pas a unes cartes cada vegada més ornamentades amb banderoles, dibuixos de ciutats o representacions de llegendes.

De les cartes portolanes del segle xiv, una de les més espectaculars és, sens dubte, la que trobem reproduïda a l’Ateneu Barcelonès. Malgrat que en aquesta còpia, feta segurament al segle xix, és pràcticament il·legible la informació textual que hi ha al mapa, l’original permet llegir-ne perfectament el nom de l’autor i la data. En una inscripció en el marge oriental, just sota la representació del rei Usbech, hi diu: “Hoc opus fecit Angelino Dulcert ano MCCCXXXVIIII de mense Augusti in civitate maiorichorum”. Sabem, doncs, que Angelino Dulcert l’enllestí a la ciutat de Mallorca, l’any 1339. És l’exemplar datat més antic que s’ha conservat i es guarda a la Biblioteca Nacional de França.

La carta de Dulcert conté bona part dels elements descriptius que caracteritzen les cartes portolanes, com el dibuix de la serralada de l’Atles africà en forma de pota de gall o la mar Roja il·luminada amb aquest color, i també moltes descripcions geogràfiques que no trobem en cartes anteriors. És un exemple magnífic del període culminant de la confecció d’aquest tipus de cartografia.

Aquesta carta fou inclosa en una pretesa escola cartogràfica catalana i els treballs en aquest sentit publicats per l’erudit finès Nordenskiold van fer fortuna i van contribuir a difondre l’adjectiu català en l’àmbit de la història de la cartografia a escala internacional. Amb aquest reconeixement, els intel·lectuals de Catalunya van trobar en les cartes portolanes el testimoni d’un passat medieval tan espectacular com el que podien oferir l’arquitectura o la pintura.

Montaner, Maria Carme, 1958-