Carta Catalana de 1375

Carta catalana de 1375 d'Abraham Cresques.

Carta catalana de 1375 d'Abraham Cresques.

Del taller mallorquí dels Cresques –Abraham (Palma de Mallorca, 1325-1387) i Jafudà (Palma de Mallorca, 1350? - Barcelona?, 1410), pare i fill– sorgí a la segona meitat del segle xiv una carta portolana no destinada a servir d’eina de navegació per la Mediterrània, sinó a ser usada com a descripció del món. Bo i utilitzant les tècniques de dibuix dels portolans, els Cresques hi representen des dels territoris més coneguts fins als més allunyats, dels quals se’n tenen poques referències. Així, la representació clàssica de tota la ribera mediterrània, amb el dibuix detallat de la costa, les illes i els principals ports marítims, s’allarga cap a l’est amb una representació imaginària dels territoris de l’Orient Llunyà, prenent com a font d’informació els relats de viatgers, entre els quals el del famós italià Marco Polo. Aquesta representació imaginària es reforça amb petits textos que descriuen, sovint, relats fantasiosos.

Aquest mapa, conegut com a Atles Català, va ser elaborat cap al 1375 i és considerada l’obra culminant de la cartografia medieval. Consta de dotze fragments manuscrits i il·luminats, enganxats damunt uns suports de fusta. El contingut queda distribuït en dues primeres taules (quatre fragments) que no contenen pròpiament el mapa, sinó informació cosmogràfica i de navegació, amb textos que parlen d’astronomia, del calendari o dels signes del zodíac, seguint la tradició cartogràfica medieval. Els altres vuit fragments agrupats en quatre taules contenen el mapa pròpiament dit: els quatre primers representen la Mediterrània, amb les illes Britàniques i Escandinàvia al nord i fins al desert del Sàhara pel sud. Les dues darreres taules són una representació del Pròxim Orient i de l’Orient Llunyà, dibuixat a partir de les informacions, llegendàries i reals, conegudes a mitjan segle xiv. La datació de l’atles està treta del registre d’entrada del manuscrit a la Biblioteca Reial, més tard Biblioteca Nacional de França, d’on no s’ha mogut mai.

Als inicis de la cartografia com a disciplina d’estudi, al segle xix, l’Atles Català va ser de seguida un dels mapes més valorats i a la segona meitat del segle xix ja se’n van fer diversos facsímils. Aquest fet no va passar per alt als intel·lectuals catalans, que van veure com l’adjectiu català era reconegut internacionalment per definir un dels mapes del món més antic i més espectacular que es coneix. Els textos de l’atles són en català i sorprèn llegir les descripcions que s’hi fan, sobretot dels territoris llunyans.

L’exemplar que hi ha a l’Ateneu és una còpia facsimilar en blanc i negre heliogravada per Dujardin i impresa a París, cap al 1872, per la Impremta Eudes.

Montaner, Maria Carme, 1958-