Barcelonne, capital de Catalogne

Barcelonne, capital de Catalogne de Sebastien de Pontault, Chevalier de Beaulieu, i Adam Perèlle.

Barcelonne, capital de Catalogne de Sebastien de Pontault, Chevalier de Beaulieu, i Adam Perèlle.

“Barcino, que vulgarment s’anomena Barcelona, és la ciutat més cèlebre d’Espanya...” Amb aquestes paraules comença la descripció de la primera vista impresa de la ciutat, editada per Braun i Hogenberg a Civitates Orbis Terrarum (Colònia, 1572), el primer recull sistemàtic de ciutats del món. A partir d’aquesta referència seran múltiples els gravats que s’ocuparan de representar la capital de Catalunya des de dues de les seves principals perspectives: des de la muntanya de Montjuïc i des de la mar Mediterrània.

Sebastien de Pontault, Chevalier de Beaulieu (1612-1674), reial cartògraf, enginyer militar i dibuixant de la cort de Lluís XIV de França, i el gravador Adam Perèlle (1638-1695) són els autors del primer sky line de la ciutat presentat des del mar. Publicat a Plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogne (c. 1660); posteriorment ha estat objecte de nombroses estampacions amb lleugeres variants, totes elles acuradament ressenyades al documentat Atles de Barcelona, de Ramon Soley (1998).

Aquest gravat calcogràfic titulat Barcelonne, capital de Catalogne (París, c. 1676) és una d’aquestes variants, alhora que una veritable joia cartogràfica. Ens mostra el perfil de la ciutat amb una precisa senyalització dels seus indrets i edificis més notables. Sens dubte, la visió des del mar estigué potenciada per l’interès que havia generat a tot Europa l’activitat del port de Barcelona, alhora que per la bellesa urbanística de la ciutat, tantes vegades descrita i divulgada pels viatgers. Es tracta d’un veritable testimoni gràfic del panorama que es podia apreciar des de la coberta de qualsevol vaixell que entrés a port. Cal destacar, però, un detall curiós: la representació a primer terme de les misterioses muntanyes de Montserrat, ocupant l’espai que correspondria al Tibidabo. Una clara evidència d’idealització cartogràfica en benefici dels símbols que millor podien inspirar als artífexs del moment.

Lògicament, la primera edició d’aquest gravat degué correspondre a la voluntat de transmetre coneixements fidedignes, fins i tot a possibles interessos militars. Amb tot, l’esmentada representació montserratina, i el fet que fins a distàncies cronològiques de gairebé un segle es mantingués aquesta imatge com a model i s’anés transmetent inalterable a través de diferents tallers de gravat, ens la situa dins una apreciació ornamental o commemorativa.

Subirana Rebull, Rosa M. (Rosa Maria), 1948-