Resultats per: Roig Soler- Joan

Platja de Sitges

Platja de Sitges de Joan Roig Soler

Platja de Sitges de Joan Roig Soler.

Joan Roig Soler (Barcelona, 1852-1909) pintà aquesta platja de Sitges cap al 1885. Instal·lat en aquesta vila a finals dels anys setanta, hi fundaria, amb Mas i Fontdevila, l’Escola Luminista. La seva obra captà amb constància la vibració lumínica del paisatge, interès plàstic que el portà a viatjar per tot Catalunya. La primera producció, però, se centrà en els entorns més propers de la Blanca Subur: les seves platges i els seus carrers.

Entre el 1881 i el 1908, Roig registrà gran part de les vendes de quadres en una llibreta de comptes.[1] Gràcies a la informació que proporciona, ha estat possible identificar algunes de les obres del pintor, com ara aquesta ribera que va comprar l’Ateneu Barcelonès a la Primera Exposición de Acuarelas, Dibujos, Pinturas al Óleo y Esculturas, organitzada pel Centro de Acuarelistas de Barcelona. La mostra s’inaugurà a mitjan 1885 al Museu Martorell i el pintor hi aportà, a més d’aquesta Platja de Sitges, una Sortida de port i un Carrer Major. L’Ateneu pagà al pintor 600 pessetes, de les quals, restades les 30 de comissió per a l’entitat promotora i les 77 del marc, li suposaren un ingrés de 493 pessetes.

Tot i viure uns quants anys a Sitges, l’artista no es desvinculà mai de Barcelona. La inquietud cultural que posseïa i la selecta clientela que comprava obres d’art l’instaren a relacionar-se amb els nuclis intel·lectuals i artístics de la ciutat. Així, fou soci transeünt de la Secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonès, en el registre del qual consta la seva baixa l’abril del 1883. També fou membre del Centro de Acuarelistas –nom adoptat pel Cercle Artístic entre el 1882 i el 1887– i formà part de la comissió organitzadora de l’exposició on vengué el quadre que ara ens ocupa.

El paisatge retratat mostra la riba marítima de Sitges, si bé en una situació geogràfica inversa a la real, que s’evidencia per la falsa ubicació de l’església. Aquesta llicència, batejada en argot artístic com a caprici, fou un recurs plàstic recurrent en l’obra de Roig. L’extensió de sorra a primer pla i l’aguda incidència de la llum en les cases caracteritzen aquesta assolellada escena mediterrània.

Notes

[1] Vegeu Sala Tubert, L. "Joan Roig i Soler: libreta de comptes 1881-1908". Butlletí XV. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2001, p. 169-225. El manuscrit original es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Sala i Tubert, Lluïsa