Pla estratègic de Barcelona 2000

Pla estratègic Barcelona 2000 de Romà Panadès

Pla estratègic Barcelona 2000 de Romà Panadès.

Romà Panadès (Barcelona, 1956) cursà els estudis a la Facultat de Belles Arts i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i inicià la seva activitat professional cap al 1979, any en què obtingué el primer premi de pintura jove de la Sala Parés. A partir del 1982, la seva obra ha estat exposada en nombroses mostres individuals i col·lectives a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Londres, Chicago o Düsseldorf, entre altres ciutats. Hi destaca la seva assiduïtat a la Sala Parés i, a partir del 1995, a la Galeria Jordi Barnadas de Barcelona. A més a més, ha col·laborat amb diferents diaris com El Periódico de Catalunya o El País –per al qual ha dissenyat portades de diferents publicacions–, i amb l’Ajuntament barceloní: va crear el cartell de la Festa de la Mercè (1993) i el cartell del Pla estratègic de Barcelona 2000, del qual hi ha tres versions (1990, 1992 i 1995).

La seva obra, tant pictòrica com gràfica, està dominada figurativament pel segell temàtic i el clima barceloní i de la Mediterrània, i hi adquireixen un especial protagonisme la tauromàquia, els mariners, els somnis, l’esforç dels nedadors, els instruments musicals i el paisatge, gènere que sobretot cultiva a partir de l’aquarel·la. En tots destaca el seu gust pel lliure exercici de l’arabesc lineal, que el portà a un domini de la corba sobre la recta, i el gust per un cromatisme harmònic, sense estridències.

En aquesta línia també es mou l’obra propietat de l’Ateneu, un exemplar de la segona edició del cartell del Pla estratègic Barcelona 2000. Seguint el model del primer cartell, l’artista presenta en una perspectiva il·lusòria les dues muntanyes que marquen els límits de la ciutat (Montjuïc i el Tibidabo), i situa en primer pla un perfil força reconeixible dels edificis més destacats de Barcelona. Hi afegeix, respecte a la versió del 1990, els símbols més visibles del canvi urbanístic de la ciutat olímpica: la ronda del Litoral, la torre de Telefónica de Santiago Calatrava, la torre de comunicacions de Norman Foster i les torres de la Vila Olímpica.

Triadó, Xavier