L’or del Rin i/o la plaça de toros de Vinaròs

L’or del Rin i/o la plaça de toros de Vinaròs de Jordi Benito.

L’or del Rin i/o la plaça de toros de Vinaròs de Jordi Benito.

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951-2008) va desenvolupar la seva obra majoritàriament dins l’anomenat accionisme plàstic, que significa que la seva creació consistia sobretot en instal·lacions, en accions corporals o en un tipus d’activitat que impliqui uns materials aliens. L’artista entén que ha d’interpretar els aspectes de la vida quotidiana que la societat considera ja classificats i inamovibles, i donar la seva versió del que ell creu que s’ha de conèixer d’aquests aspectes. Tot plegat dins l’espectacularitat teatral que implica el fet de jugar amb objectes, llums i persones, fins a assolir la situació d’impacte insòlit que, al mateix temps, vol ser indicativa i provocadora de catarsi –reacció íntima revulsiva per a qui l’experimenta davant d’una obra aliena–, que comporti no solament l’assistència a l’espectacle sinó que hi impliqui la sensibilitat i el pensament de l’observador.

En aquesta obra, tanmateix, l’artista va plasmar una escenografia –similar a la que pot oferir el convencional quadre de paret– on té lloc una història que cal anar descobrint en recórrer l’espai de petit baix relleu que serveix de suport a l’exposició i expressió de les intencions íntimes i estètiques de l’artista. Aquest tipus de treball també és habitual en la seva obra.

L’obra es titula –tot té un paper en el concepte plàstic de Jordi Benito– L’or del Rin i/o la plaça de toros de Vinaròs. En un espai pictòric molt texturat pels diferents gruixos dels colors que hi són estampats –sigui en formes circulars o de simple extensió amorfa, negres, blancs, carbasses, vermells–, hi destaca l’impacte, al costat d’una post horitzontal de fusta, d’una successió de nombres suggeridora, potser, d’unes irracionals relacions geomètriques o matemàtiques, impossibles de fixar però reals entre els elements de la naturalesa, nombres que llueixen imperativament, presents sota forma de llum de neó tubular de color carbassa. Una certa part del quadre, irregular i com si s’emplacés a l’entrada d’un antre desconegut, mostra alguna esqueixada volada sobre el mateix espai plàstic. Tot desborda arreu i en aquest vessament potser hi ha el motiu de plantejar-se el per què del tot.

Puig, Arnau, 1926-