En l’empremta deixada

Em l'empremta deixada de Manel Esclusa

En l'empremta deixada de Manel Esclusa.

Actualment, la fotografia ha superat l’obligació de verisme documental per construir un retrat d’allò que no existeix i esdevenir una creació subjectiva de l’artista. Conceptes de difícil representació troben en aquest llenguatge un suport adequat a la fragilitat icònica i al potencial simbòlic.

Fotògraf de la claredat i l’obscuritat, les imatges de Manel Esclusa (Vic, 1952) són paisatges interiors transcrits a través del silenci i la soledat, de la màgia i el misteri que treballen la introspecció i les experiències emocionals. Per a ell, els conceptes contraris, els pols oposats, constitueixen dues cares de la mateixa moneda, que empra per obtenir resultats suggerents i poètics de múltiples lectures. Com un alquimista, parteix de la mateixa realitat per canviar l’aparença de l’entorn, afegint-hi una particular dimensió surrealista. “La fotografia és un autoretrat del fotògraf, però també de l’espectador”, diu referint-se a la versatilitat del seu quefer.

En aquest llibre obert a l’univers com a referència a la cultura global, Esclusa planteja les dualitats llum/ombra, buit/ple, corpori/eteri, visible/invisible, reconeixible/desconegut, i també la desmaterialització de les formes, per incidir en la visió subjectiva. L’austeritat i el dramatisme del blanc i el negre permeten capbussar-se en la penombra del somni, materialitzat en un viatge pel resplendor i la foscor, en un encreuament existencial de mirades i visions que ens traslladen a un espai abismal. L’atmosfera inquietant i pertorbadora es nodreix de l’enigmàtica presència d’un volum suspès a l’espai, revelat com una aparició; una percepció a través del moviment en el temps, de formes il·luminades i descobertes en espais secrets. L’autor exerceix una observació silenciosa per conèixer i reconèixer la presència de l’home, la petja que resta de la seva existència. Li interessa registrar el que és intangible, ingràvid i atemporal, i per això s’endinsa en la fluïdesa del medi aeri, que convida a imaginar i fugir més que a explorar o identificar.

Oliver, Conxita