Ciutat

Ciutat de Narcís Comadira

Ciutat de Narcís Comadira.

Més conegut com a poeta que com a artista, Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 1942) sempre ha practicat la pintura, que va mostrar al públic per primera vegada l’any 1959 a la Casa Carles de Girona. De fet, ell mateix reconeix que l’activitat que exerceix amb més regularitat i plaer és la pintura, una pintura de remota arrel figurativa, articulada per espais i volums i elaborada amb cura, superposant capes cromàtiques i potenciant la pinzellada espontània per sobre de l’acabat perfeccionista, perquè, com ha escrit amb encert Antoni Marí, “la pintura de Narcís Comadira és intensament corpòria, física, densa, fins i tot quan els cossos són lleugers i semblen ocupar només l’espai que la ment els atorga”.

L’interès de Comadira per l’arquitectura –va estudiar uns cursos d’aquesta carrera i ha col·laborat en treballs de restauració del patrimoni arquitectònic– es manifesta en la seva creació plàstica, perquè, tot i que també ha pintat paisatges, objectes i natures mortes, les sèries dedicades a l’arquitectura són les que predominen en la seva producció, en un intent d’anar més enllà de la pura representació de les coses físiques. Així, tot i valdre’s d’elements procedents del nostre paisatge, en aquestes obres, com Ciutat, Comadira aprofundeix en l’espai i els volums i desenvolupa temes arquitectònics basats en perspectives impossibles i falses ombres que ens parlen d’una realitat imaginada, més que d’una realitat vista. Són uns exercicis pictòrics que l’autor denomina “paisatges interiors”, i és que, en efecte, són paisatges, arquitectures o objectes treballats intel·lectualment, són obres que tant plàsticament com argumentalment idealitzen la realitat perquè el que en el fons preocupa i atrau Comadira és la pintura com a acte plàstic autònom, una via no llunyana de la pintura metafísica de De Chirico, Carrà i Morandi, perquè, finalment, és més un constructor de quadres que un pintor de quadres.

Giralt-Miracle, Daniel, 1944-