Camí de primavera 3

Camí de primavera 3 d'Albert Ràfols Casamada.

Camí de primavera 3 d'Albert Ràfols Casamada.

Albert Ràfols i Casamada (Barcelona, 1923-2009) ha estat un dels artistes determinants de la plàstica contemporània de la segona meitat del segle xx. Sorgit, el 1946, d’un grup innovador designat com Els Vuit, formà part dels organitzadors del Saló d’Octubre i, des d’aleshores, gairebé el trobarem sempre en tots els intents d’una sòlida pràctica de l’art a Catalunya.

El seu art parteix de la simplicitat dels temes de la quotidianitat, tant des dels aspectes de l’interiorisme com del paisatge, que en la seva plasmació inicialment segueix la línia figurativa que recull, amb els colors simples i senzills que ofereix la realitat, les incidències del viure. Després de ser becat el 1952 per anar a París, des de la tornada començà a entendre que l’art potser no és la còpia més o menys sentida de la realitat, sinó l’expressió de l’emoció i dels sentiments que pugui despertar. Aleshores la figuració es diluí de la seva obra i aparegué una abstracció molt significativa –pels colors amb els quals és presentada– d’aquells mateixos temes inicials, però ara posats directament de manifest per una pintura que ensems estructura i expressa.

La seva obra es convertirà en una versió cromàtica de les emocions que pugui despertar l’entorn en què l’artista es mou, i les seves obres seran representacions sentides i sensibles del paisatge, de la marina i, en infinitat d’ocasions, simples expressions plàstiques de tota mena de sentiments. Per obtenir aquesta atmosfera desencadenant i activa, l’ha ajudat sempre el seu instint i gust poètic, que crea en mots concrets els suggeriments plàstics per a la pintura.

En moments de compromís polític i social també s’ha servit del collage com la forma referenciadora més directa. La pràctica de l’ensenyament plàstic en institucions dedicades preferentment al disseny li ha mostrat que el lligam entre formes i sensacions és essencial per a obtenir els bons resultats plàstics. Un bon exemple n’és aquesta panoràmica oberta a l’espai on són presents els elements emotius que l’ocupen i les representacions suggeridores del sentiment profund.

Puig, Arnau, 1926-